En diferents ambients polítics i periodístics de la metròpoli i de casa nostra fa dies que s'estén el rumor que l'Estat prepara una 'pastanaga' per tal que els 'conills' catalans que passen gana puguin menjar i perquè, una vegada satisfets, aquests abandonin o alenteixin el viatge del país cap a Ítaca.
La campanya de l'Estat i les seves clavegueres parteix d'una lògica militar: quan l'enemic és fort cal, primer, estovar-lo. Això és precisament el què l'Estat ha estat fent durant les darreres setmanes: atacar la nostra classe política per terra, mar i aire, enfortir la quinta columna a Catalunya i crear un argumentari contra el sobiranisme que, acompanyat de documentació fosca i inventada, faci la funció d'acollonir una part de la nostra classe dirigent sense taulades transparents.
Aquesta classe dirigent cada dia es desperta amb l'ensurt de veure com la premsa al servei de les clavegueres publica alguna informció o documentació que el pugui afectar, tal i com em deia un alt dirigent polític vinculat històricament al 'sector dels negocis' d'un partit parlamentari. Així no es pot continuar. Vaig veure el seu tremolor de cames tot i que, indiscutiblement, al seu cor ─no sé si també a la seva butxaca─ és un sobiranista. I aquest és el taló d'Aquiles del sobiranisme de centre a Catalunya.
Tot i que no ens trobem als anys 1976 i 1977, quan els tics i les pors del franquisme eren presents i en els quals vam permetre que l'Estat ens prengués el pèl amb la creació de les autonomies (i amb l'ús del President Tarradellas i el seu retorn com a fre a la reivindicació catalana), avui dia l'Estat sap que l'independentisme és de debò, i que hi ha centenars de milers de persones a Catalunya (i una bona part dels dirigents polítics i de la societat civil) disposats a anar fins a les darreres conseqüències.
Per això, enaca que l'Estat hagi fet una gran inversió en una potent quinta columna a Catalunya i en aparells mediàtics que busquen atemorir-nos i doblegar-nos, l'Estat també sap que això no serà fàcil. Les noves generacions de catalans no tenen la por de la transició i, lliures d'aquella deriva i maneres de fer, i sense por, avui els catalans estan disposats també a fer història i a canviar-la obrint el camí cap a Ítaca.
Però l'Estat, la quinta columna de casa nostra i els poderosos aviat es posaran d'acord per a treure, d'una nevera que tenen a la metròpoli, una 'pastanaga' amb la que busquen treure la gana i les necessitats de les nostres institucions. Serà un moment difícil, però serà també el punt d'inflexió que demostrarà si som realment capaços de resistir la temptació i encarar-nos a l'Estat reclamant res més que allò que és nostre, i el dret a decidir el nostre futur i el de la nostra nació.
El President Mas caldrà que valori molt les passes a donar perquè la Història el contempla i el jutjarà. I pot passar a ulls de la Història com l'home que va traïr les aspiracions de la Catalunya sobiranista o com l'home que ─potser sense ni imaginar-s'ho─ porti Catalunya cap a la seva llibertat i a esdevenir un Estat en el si d'Europa.
