Cada dia que passa tinc més la sensació que el voluntarisme d'alguns ciutadans de bona fe ens pot acabar creant molts problemes en aquesta etapa final del procés. I és que tot i que penso que és molt respectable que
disset ciutadans, que es creuen especialistes en diferents matèries, elaborin un esborrany voluntarista i un tant utòpic de constitució per una hipotètica futura República Catalana,també penso, a la vegada, que aquesta no pot ser considerada res més que un simple esborrany. Un esborrany que en un futur es podrà tenir o no en compte a l'hora d'elaborar per part del futur Parlament i les forces polítiques que el configurin la nostra Carta Magna. I és que la Constitució catalana la decidirà el poble de Catalunya.
Des del meu punt de vista aquesta ebullició d'idees i iniciatives que representen per exemple: Constituïm, Reinicia i d'altres plataformes demostren la vitalitat del país i del sobiranisme però també considero que aquestes no han aconseguit, almenys de moment, arrossegar prou massa crítica ni suports seriosos ni per part de la societat civil, ni del món universitari, empresarial, financer ni tampoc de l'estructura funcionarial. I és que a hores d'ara la percepció en relació a questes iniciatives es que no són més que una espècie de "jocs florals" per distreure's.
El que caldria, per tant, seria aconseguir ampliar la consistència i la represantibilitat d'aquestes diverses iniciatives sorgides des del voluntarisme per tal de convertir-les, si de cas, en plataformes planificades i que comptin amb una estratègia consensuada i dirigida per un estat major nacional.
Cal anar en compte, però, perquè tenim un estat en contra que té elements de documentació i anàlisi que avaluen constantment les passes que fa el sobiranisme i segons quines siguin aquestes podem acabar caient en el ridícul. A més a més, havent-t´hi com hi ha consens en el fet que si no es produeix una validació internacional el Procés no tirarà endavant, caldria que tots els documents, projectes i esborranys que es realitzin al respecte tinguin en compte quina valoració en faran els diferents organismes internacionals.
Per tant, considero que és necessari un gran pacte de tot el sobiranisme per fer propostes que no espantin a ningú i que presentin Catalunya com una nació que vol tenir un estat com tots els seus veïns tenen però sense posar aquests en qüestió i acceptant totes les coresponsabilitats que un estat propi comporta.
Així doncs, si ho fem fem-ho bé i quan arribi el moment que el poble de Catalunya tingui la última paraula.