crítica a les propostes defensades per actors polítics que proposen la cooficialitat del català i el castellà a la futura república catalana. Els crítics afirmen que disminuiran els partidaris de la independència si no els donem garanties de la cooficialitat. És una tesi que no està demostrada. Tampoc no valoren que Koiné s'orienta cap al multilingüisme i que el nou ordre lingüístic que proposen els signants és perfectament compatible amb una protecció justa de la llengua castellana  com a patrimoni de tots els ciutadans.

La llengua catalana no està en perill d'extinció però es va convertint en una llengua subordinada als seus territoris històrics. A València i a les Illes l'han fet reculat amb mesures repressives. A Catalunya pateix malalties significatives: n´ha augmentat el coneixement però en disminueix la pràctica; els nous immigrats tendeixen a utilitzar preferentment el castellà; entre els catalanoparlants es practica una indiferència lingüística que es resol habitualment a favor de l'ús del castellà; l'originalitat gramatical i semàntica de la llengua catalana es deteriora ràpidament per la pressió excessiva de la llengua dominant; i en el camp de l'ensenyament l'aprenentatge de l'anglès és utilitzat sovint per marginar el català. A tot el món les comunitats lingüístiques semblants al català han de reforçar, si volen tenir futur, les mesures de protecció.

Per aquestes raons celebro la proposta del Grup Koiné. Potser no ens interessa una independència que mantingui l'actual règim lingüístic, derivat d'una llarga història de persecució de la llengua catalana. Penso que seria un preu inacceptable que el català no es pogués convertir en la llengua pròpia i comuna al territori del nou estat. Em semblen indocumentades i demagògiques reaccions com les del polític Josep Lluís Rabell. Proposo que el debat exclogui insults i naturalment respecto les opinions que discrepen de les exposades en el manifest. Em sembla que reforcem l'esperit democràtic quan, en els debats sobre el futur estat, podem escoltar tant els adversaris com els amics que manifesten amb competència i elegància opinions contràries a les nostres. Sóc partidari de la pau lingüística.