Jaume Bosch, diputat d'ICV i capdavanter en el sector independentista d'aquesta organització política, ha anunciat que dóna per acabada la seva trajectòria política quan acabi aquesta legislatura.
Jaume Bosch és un exemple d'honestedat i coherència poc comú entre la nostra classe política.
Vaig conèixer Jaume Bosch quan era un dels meus col·laboradors en la construcció del model policial català, i la seva empremta és, junt amb la de Jaume Corbet, la més important en la majoria de documents i estratègies dels inicis del model policial català, i més en concret de les policies locals.
Jaume Bosch, llavors, era un advocat jove, eurocomunista, preocupat per les classes menys afavorides i per la classe treballadora, però a la vegada era un home amb sentit d'Estat i un catalanista. Bosch va ajudar, amb el seu tacte i les seves maneres de fer, a què el PSUC assolís el model de seguretat pública de Catalunya fermament.
Durant aquests anys he seguit la tasca parlamentària de Jaume Bosch. Com a catalanista --però també com a home d'esquerres-- Bosch ha tingut forts enfrontaments, primer amb el pujolisme i després amb el massisme. Però Bosch sempre ha intentat el diàleg, l'entesa, tot i mantenir fermes actituds que a vegades l'han portat a enfrontaments dialèctics amb la resta de forces polítiques.
Bosch no ha oblidat en aquest temps, però, la tasca de coincidència i complicitat en el si de l'associació L'Opinió Catalana, i tampoc no ha oblidat col·laborar en la creació d'estructures d'Estat com va ser el Centre de Documentació Política i d'altres iniciatives de país. Bosch ha sigut una de les persones que ha tingut clar el marc de Països Catalans i que hi ha dedicat moltes hores i controvèrsies als seus companys de la resta de la nació.
Espero que Bosch no deixi del tot la política. Costa trobar persones amb el seu vagatge polític, intel·lectual i ètic"
Bosch va participar activament en l'esperança que va significar un nou Estatut per a Catalunya. Lògicament, després de l'actitud de l'Estat i de les forces polítiques espanyoles, el seu sentiment catalanista va a anar derivant, pausadament --com és ell-- cap a l'independentisme, arribant a redactar un llibre polític en el qual hi deixa clara la seva evolució i com veu el futur nacional de Catalunya.
En el procés d'aquests últims dos anys, Jaume Bosch ha estat un interlocutor amb la societat civil sobiranista i ha intentat, amb més o menys èxits, crear una alternativa independentista des d'ICV.
Ara, sense deixar la seva coherència de sempre, Bosch creu que ha de deixar pas a les noves generacions. Han sigut 12 anys d'intensa activitat parlamentària. Bosch creu que ara ha de retornar a la funció pública d'allà on va sortir, en el camp de l'advocacia pública.
Espero que Bosch no deixi del tot la política. Costa trobar persones amb el vagatge polític, intel·lectual i ètic de Bosch, i el necessitem per arribar a Ítaca.
