Des d'un angle més polític, el President Mas, al Parlament, ha fulminat "si som on som és perquè les terceres vies no han funcionat".

No obstant això, la resolució aprovada en el debat de política general per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP que fixa resoldre la data i la pregunta de la consulta abans de Nadal i disposa de demanar a les Corts Generals el plàcet per a celebrar-la legalment, rematarà la insubstancialitat de la tercera via i li donarà el cop de gràcia definitiu. Serà un efecte col·lateral, lligat al fet que Madrid no deixarà fer cap consulta. Perquè és de preveure que els diputats subscriuran la prohibició que ja contenia "l'educada" carta de Rajoy. Una prohibició en tota regla.

En aquest escenari nadalenc trobarem a faltar l'ajuda internacional. Fins avui, tot i les bones intencions, la diplomàcia catalana ha estat insignificant. Perquè dóna per descomptat que els estats no faran res de res fins que no hi hagi un conflicte declarat i en conseqüència, l'activitat plenipotenciària s'ha de limitar a les bones maneres, condescendir amb les tesis de Madrid i acceptar fatídicament el status quo. En el 2011 els bascos varen constituir un grup de mediadors de prestigi internacional, de Sud-àfrica, Suïssa, EEUU, Israel i britànics. Aquests experts, amb experiència en els conflictes de Palestina, els balcànics o Irlanda, havien de contrarestar el poder espanyol. Els bascos varen tenir un capteniment molt diferent del català i sembla que els nostres diplomàtics estan satisfets amb la seva política de guardar les formes.

A Madrid i al món ja els va bé que no sortim dels límits espanyols i que no fem res per sortejar-los, aquests límits. Tanmateix això durarà dins Nadal. Un cop la consulta sigui prohibida per les Corts Generals, el President Mas i el Parlament ja no tindran el poder legal de convocar-la. Quim Arrufat alertava que portar la consulta a Madrid serà "una visita bumerang" i els "gestos de grandesa" que acompanyaven a "valorar molt bé les conseqüències" i a "donaré la batalla per una Catalunya espanyola" de Rajoy a Kazakhstan, advertien, sense pal·liatius. El ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón ha observat diverses vegades que un referèndum secessionista és un "acte il·legal". Si el President Mas el convoca, n'haurà d'assumir la responsabilitat i Madrid ha creat una "unitat de crisi" amb la finalitat de vigilar i supervisar.
Madrid continuarà bramant que el català "és un afer intern". El treball internacional serà, aleshores vital"
La nostra diplomàcia compta amb l'ajuda etèria dels estats. Sobretot la dels països amb fòbies a Espanya i filies per l'alliberament democràtic. Israel, Gran Bretanya, els Països Baixos i els llatinoamericans configuren el grup d'estats amb algun conflicte diplomàtic o històric. EEUU, Noruega, Finlàndia, Bulgària, Romania, Hongria, Albània, República Txeca, Irlanda, Islàndia, Malta, Xipre, Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, Bòsnia, Eslovàquia, Montenegro, Kossove ens poden fer costat, perquè han passat una tessitura com la nostra. Segurament n'hi ha més, de països disposats. Però la nostra diplomàcia espera amb candidesa, que algun país faci alguna cosa. Tot el contrari del ministre d'exteriors JM Garcia Margallo, que gestiona la qüestió personalment i no deixa res a la improvisació. Les seves tesis són conegudes i ben contrastades pels europeus amb influència.

És possible que els estats la Unió Europea no puguin fer més del que fan. Però en Francesc Vendrell diplomàtic català, va ser l'intermediari en representació de la ONU del referèndum d'independència de Timor. Ell per exemple, o bé altres personalitats podrien impulsar una plataforma a favor del dret d'autodeterminació de Catalunya. Es pot cercar el suport internacional d'artistes, polítics, religiosos, alcaldes, juristes, presidents regionals, etc. amb la finalitat de que si per exemple, l'alcalde de Nova York o el de Berlín avalés la consulta, o bé si el president de Renania Nort-Westfalia o el de Califòrnia avalés la consulta, o bé si el president de la UNESCO, o el de la Creu Roja avalés la consulta, aleshores la qüestió de la legitimitat espanyola s'obviaria.

El Consell Assessor per la Transició Nacional rebutjava la mediació internacional, per ser una via complexa i lenta. No obstant això, aquesta plataforma no ha de conciliar, ni mitjançar. Basta que impulsi la consulta i sostingui el dret a autodeterminar-nos. Després, en el moment de votar i d'escrutar, un tribunal fet ad hoc i amb la col·laboració d'aquesta plataforma, podrà certificar internacionalment els resultats. Perquè ens caldrà la certificació internacional, que validi els resultats i els doni la presumpció que tenen tots els referèndums d'autodeterminació.

Els escenaris nadalencs precipitaran les alternatives. Si es vol fer una consulta s'haurà de fer a-legal i Madrid s'hi oposarà, no ho posarà planer, ni consentirà cap dret de decidir. Serà el moment del conflicte que fa tant que pressuposem i en aquest escenari, no podrem confiar en els estats, ells sols. Madrid continuarà bramant que el català "és un afer intern" i exigint que ningú s'hi posi. El treball internacional serà, aleshores vital. Tanmateix, si la diplomàcia catalana no s'hi ha esmerçat ja des d'ara mateix, haurem de confiar en la sort.