L'escena provocà somriures generalitzats i una pluja de comentaris irònics fins que el silenci féu continuar el debat per vies més intel·lectuals. Aquesta és, tal vegada, la única aproximació que pot haver hagut entre l'islamisme radical i el sobiranisme català.

Si un fet semblant és motiu de delicte, ja tindrà a bé a explicar-nos-ho, amb la vehemència i profusió habituals, l'ínclit ministre "català" del govern espanyol Sr. Fernández Díaz. Potser el motiu del delicte, per aquest ministre tan mediàtic fóra en realitat, que els sobiranistes organitzéssim reunions i trobades marcades per un contingut polític i reflexiu. I és que, no cal dir, que pel nacionalisme espanyol, el caràcter inclusiu i cosmopolita del nacionalisme català, tradicionalment facilitador de la integració dels nouvinguts, molesta i incomoda enormement.
Pel nacionalisme espanyol, el caràcter inclusiu i cosmopolita del nacionalisme català, tradicionalment facilitador de la integració, molesta"
Que el gihadisme, especialment en els temps que corren, no hauria de ser motiu de frivolització, mercadeig o pugna política és d'una evidència que no reclama més comentaris al respecte. No ho pot ser a cap país del món i --no oblidem, per si el PP no ho sap-- que aquells que ho provoquen arreu d'Europa i el món acostumen a ser vinculats a l'extrema dreta i als discursos que exalten la xenofòbia i el racisme.

Que el PP d'aquestes qüestions en fa un ús innecessari i abusiu, des del recordat 11M, és quelcom que mereix una reflexió amb molta profunditat i que no ha tingut l'escrutini necessari de la societat espanyola. Fer un ús irresponsable del fenomen gihadista ni ajuda els unionistes espanyolistes ni, de cap de les maneres, beneficia el sobiranisme català i no cal dir la seguretat de l'Estat. Simplement desprestigia les institucions, embruta les relacions intercomunitàries –fet que pot ajudar indirectament als radicals-- i mostra com de decadents i pèrfids s'estan tornant alguns homes dits polítics.
Si el ministre és tan unionista –-fet que no em sembla bé ni malament–- que ho manifesti en termes que no atemptin contra la decència humana"
Si el ministre és tan unionista, com llurs intencions desprenen –-fet que no em sembla bé ni malament-- que ho manifesti en termes que no atemptin contra la decència humana i la moralitat tan elementals, essent com és ell una persona que es vanta, aquí i més enllà, de ser un home de fe cristiana i d'observança dels Sagraments i els Manaments de la llei de Déu. La revelació o manipulació de secrets oficials hauria de ser un element a eradicar i, altrament, que procedís l'acció de la justícia.

El perill o amenaça gihadistes és un afer massa seriós com per deixar-lo en mans d'homes com l'actual ministre espanyol de l'Interior o un predecessor seu de cognoms Acebes Paniagua. Esperem que si mai fem el nostre estat estiguem a l'alçada i evitem les frivolitats, els mercadeigs i les pugnes polítiques en uns assumptes que, no oblidem, estem, per damunt de tot, parlant de vides humanes i de com, arribat el cas, salvar-les.