En els darrers dos anys he defensat el referèndum o consulta tant sí com no, amb permís o sense permís, legal, alegal o il·legal, perquè estava i estic convençuda que és la millor eina per exercir el dret d'autodeterminació al segle XXI, perquè és la que uneix a més catalans, i perquè el seu resultat és indiscutible i ininterpretable.
Aquest mes d'agost a la UCE afirmava que si anàvem a votar més de 3 milions de persones i 2 ho fèiem pel Sí-Sí, la independència de Catalunya seria irreversible. Per què fixava aquestes xifres? Doncs perquè ja sabíem que la llei de consultes donava el dret de vot als immigrants sense nacionalitat espanyola i per tant calculava que el cens estaria al voltant dels 6 milions, i 3 milions en són el 50%, el requisit de participació fixat al referèndum de Montenegro.
La suspensió de la campanya primer i de la consulta convocada per decret pel President Mas, i la seva substitució per un "procés participatiu" el passat 13 d'octubre em van decebre profundament. Sembla contradictori amb les tesis d'algú que ha defensat el referèndum "sí o sí" en totes les tertúlies en les quals tots els opinadors que ara defensen la nova proposta de Mas, m'acusaven de voler fer un Arenys 2 . Ironies de la vida, ara aquests opinadors són entusiastes amb l'Arenys 2 però amb menys rigor, que organitza el govern.
La meva decepció venia per dos motius, el primer que el President Mas va desproveir de càrrega política el nou 9N, en afirmar que no generaria cap mandat democràtic i que caldrien unes eleccions. En fer això, immediatament va fer gairebé impossible la participació del No. Era difícil, però no impossible que els votants del No participessin a la consulta, si veien que aquesta generaria un resultat que tindria vinculació política. Portar a votar aquest milió que hi ha més enllà dels dos milions de vots independentistes es fa ara molt més difícil. Per què anar-hi si el propi President ja ha dit que això només és una primera volta, i que sigui quin sigui el resultat no vincula políticament a proclamar la independència o a negociar-la com vinculava el 9N original?
Si l'Estat considera que no es poden utilitzar edificis públics, quina diferència hi ha entre Escoles de primària i Instituts de Batxillerat?"
El segon motiu eren les característiques del procés participatiu que a mesura que s'anaven coneixent m'anaven preocupant més i més. No només no es faria servir el cens del decret original, que d'altra banda hagués estat d'uns 5,4 milions de persones, atès que només es donava dret de vot als estrangers inscrits en un registre específic al qual s'hi van poder apuntar uns pocs milers; sinó que no s'utilitzaria cap cens, la gran mancança que van tenir les consultes populars. Aleshores era inevitable perquè no el teníem, i ara la Generalitat el tenia i no l'ha volgut utilitzar. A més a les consultes sí que teníem un "cens teòric" que permetia calcular les dades de participació. El dret a vot el tenien tots els empadronats a Catalunya majors de 16 anys i aquesta xifra és pública. Avui són 6.300.000 persones.
Però el govern ha optat per donar dret a vot no en funció del padró sinó dels DNI's i NIE's amb residència a Catalunya, xifra que no és pública, i que només coneix amb exactitud el Ministeri espanyol d'Interior. Us imagineu la imatge que podem donar al món, si la Generalitat dóna unes dades de participació i el Govern espanyol unes altres? Això no és seriós i ens degrada el 9N. L'altre problema tècnic però que esdevé polític, és el de les limitacions en el nombre de col·legis electorals que es poden utilitzar.
Si l'Estat acaba considerant que no es poden utilitzar edificis públics, m'expliqueu quina diferència hi ha entre les Escoles de primària i els Instituts de Batxillerat? Que uns són titularitat de l'Ajuntament i els altres de la Generalitat? I per què es permet aleshores la col·laboració dels Ajuntaments però limitant-ho a un edifici per municipi? Tot això no té cap mena de sentit, i de nou afegeix dificultats per aconseguir una elevada participació. No pot ser que a la Garrotxa o a Barcelona la consulta popular tingués més punts de votació i més ben repartits que el 9N!
Si 3 milions de persones anem a votar el 9N i 2 milions ho fem pel Sí-Sí la independència de Catalunya és irreversible"
Aquells dies de decepció tenia un convidat especial a Barcelona, Stephen Noon, el director estratègic de la campanya del YES a Escòcia. Ell, amb la decepció de la derrota en el seu referèndum encara viva, però amb lucidesa, m'indicava que a Catalunya ho tenim millor que ells: arguments econòmics molt sòlids, una ciutadania mobilitzada i un Estat espanyol molt menys atractiu que el britànic. I sobretot em va donar un bon consell que ell ha après d'Alex Salmond i que ve del joc del golf. Per molt malament que hagi caigut una pilota, tota pilota s'ha de jugar i se n'ha de treure el millor partit.
Aquest nou 9N és una pilota que ha anat a parar a un marge del terreny, el pendent no ens afavoreix i el vent ens juga en contra, però l'hem de tornar al centre del camp. Segueix sent cert el que jo deia aquest agost a Prada de Conflent, si 3 milions de persones anem a votar el 9N i 2 milions ho fem pel Sí-Sí la independència de Catalunya és irreversible. Si en som menys, la tenim més lluny però no està perduda. Senzillament haurem fet una mobilització més, entre tantes, i la pilota seguirà estant en mans dels polítics. Algun dia la jugaran bé.
