El nostre procés de transició nacional és el resultat de la fermesa de la bona gent sobiranista del país, congregada a l'entorn de la societat civil mitjançant l'ANC, Òmnium, l'AMI i centenars i centenars d'entitats que han llaurat la construcció nacional durant els darrers 40 anys decepcionats de la transició demcràtica.
Les nostres institucions nacionals, partits inclosos, intel·ligentment van pujar-se a l'onada sobiranista donant-li més solidesa. Però solament van fer això. I això és el que la nostra classe política ha d'entendre i tenir en compte, per no jugar amb la ciutadania, perquè podrien prendre mal electoralment.
Avui, 15 d'octubre, dia de l'afusellament del president Companys, hem fet al nacionalisme espanyol i a les seves estructures i clavegueres. L'escenificació de la nostra divisió els omple de satisfacció i recorda la predicció que va fer l'expresident espanyol Aznar: "Antes de romper España, se romperá Cataluña".
La nostra força era, és i serà la nostra unitat nacional, enfront d'un nacionalisme, l'espanyol, que no vol res més que la nostra assimilació nacional al projecte decrèpid i antiqüat de l'Estat espanyol.
Hem de reaccionar. I a la vegada potser també hem d'entendre que el president Mas té la seva estratègia i se li entén tot. Mas té molts fronts oberts, té un govern cansat i és comprensible perquè ha sofert un potentíssim atac mitjançant la bomba Pujol, una bomba que no ha fet el mal que hauria volgut l'Estat sobre el món de Convergència i Unió. Però és indiscutible que el cas Pujol ha estat un cop important. CDC està en plena reestructuració i definició com a partit i espai polític.
En aquest espai mateix s'hi troba Unió, que també li porta els seus problemes al president Mas perquè una bona part del partit demòcrata-cristià és fidel a les seves arrels nacionals posades per Carrasco i Formiguera i el seu sacrifici, però també hi ha un sector lligat als negocis, als lobbies i al negoci d'Espanya. Un sector que fa tot el possible per a mentenir l'status quo. Per què, si no, les conselleries de Governació i Interior estan a mans d'aquest partit? Per casualitat? Aquestes conselleries són les eines essencials del govern per poder exercir el dret a decidir. Veritablement Mas té molts problemes i un entorn proper amb massa xitxarel·los.
La societat exigeix coherència nacional no sols a Mas i als partits sinó a tota la societat. És ara o mai"
Oriol Junqueras, i ERC, tenen raó en desconfiar: s'han fet tantes irresponsabilitats en preparar el procés i les estructures de l'Estat que és lògic que els republicans es preguntéssin i es preguntin si això va de debò. I si se'ls hi proposa un govern de coalició és lògic que vulguin una operació de neteja i cirurgia abans. ERC ha tingut molta contenció i paciència. Per la seva banda, ICV, des de la seva complexitat, ha complert. Què se li vol demanar més? La sorpresa quant a la coherència nacional i la seriositat ha estat la CUP. I cal valorar-ho.
Entenc, doncs, les dificultats, les desconfiances. Però avui Catalunya té l'oportunitat potser més important dels darrers 300 anys de consolidar una part de la nació catalana com un Estat. Un Estat que permeti avançar política i socialment i deixar de ser invisibles al món essent-ho en el nostre imaginari col·lactiu i idiosincràsia. I això els pobles, en el transcurs de la història, els hi passa molt poques vegades. Ara no podem perdre aquesta oportunitat.
Per això avui és molt important que les nostes forces polítiques siguin capaces de tornar-se a entendre, de posar el comptador a zero, de menjar-se tots els gripaus que calgui. Però necessitem aquesta unitat fins a exercir el nostre dret a l'autodeterminació i a la creació d'un Estat.
L'ANC, Òmnium, el món municipal i tota la societat civil exigeix avui coherència nacional no sols al president Mas i als partits polítics sinó a tota la societat. És ara o mai, potser. Per això en els propers dies no hi poden haver actituds partidistes. Lògiques en altres circumstàncies i potser necessàries en el futur. Però avui l'enemic de la nostra llibertat és massa fort per a regalar-li la seva victòria.
No perdem més el temps, fem els simulacres que vulgueu, sense cansar la bona gent del país que ja ha sortit moltes vegades al carrer. I que el president Mas, que té la competència de convocar les eleccions, convoqui el poble de Catalunya a unes eleccions nacionals. I que tots els partits polítics sobiranistes trobin la fórmula unitària i de trencament democràtic amb l'Estat o millor encara: una llista unitària sense sigles de partits encapçalades pels principals dirigents del sobiranisme, tant de les institucions com de les forces polítiques i de la societat civil.
Aquesta última opció és la que la bona gent del país vol. Que ningú no s'enganyi, ningú no vol votar sigles de partits, ara.
