Barcelona · Les Fundacions Campalans i Nous Horitzons -del PSC i ICV respectivament-, juntament amb Catalunya segle XXI, han presentat a Barcelona una declaració que proposa una reforma de la constitució per tal d'apostar per un estat realment federal. Lloable voluntat, però l'experiència ha demostrat, de totes les maneres possibles, que federalisme i Espanya són termes incompatibles.


En l'acte, celebrat al Pati Manning, Isidre Molas (PSC) ha apel·lat a la necessitat d'obrir una segona fase a l'estat de les autonomies en què cal fer reformes. Com es pot obrir aquesta segona fase, si amb un Estatut i un finançament que estan a anys llum del federalisme ja s'han aixecat les ires de la immensa majoria dels estaments polítics, mediàtics i econòmics del regne? Afegint-hi el detall, a més, que fa un any ja que s'incompleix una llei orgànica -finançament- i que els traspassos de l'Estatut van amb comptagotes. Apostar pel federalisme, i l'exemple de l'Espanya plural de Zapatero n'és el més recent exemple, és xocar una i altra vegada contra una paret anomenada Espanya. Molas vol aprofundir en l'estat federal quan els barons del seu partit -que, en teoria, és el més procliu a aquesta opció de les dues grans formacions majoritàries- el que pretenen és anar en direcció contrària, és a dir, reduir l'autogovern.

Precisament Jaume Bosch (ICV) ha afirmat a l'acte que "necessitem que el primer partit de l'esquerra es cregui que és federalista". Però no, no és simplement que no es cregui que és federalista, és que, deixant de banda part del PSC i alguns sectors aïllats, ni tan sols ho diu.

La declaració, tot i que apunta a un horitzó que alguns podrien desitjar, està aïllada del context que l'envolta. Remar a contracorrent pot ser positiu si el destí ho val, però quan la història ha demostrat, de totes les maneres possibles, la impossibilitat que aquest estat reconegui la seva pluralitat, i en un moment en què l'ambient que es respira és el de la voluntat de retrocedir cap al centralisme més recalcitrant per reduir l'excessiu poder dels partits nacionalistes' -els nacionalistes dolents, volen dir- és més possible que les vaques volin que no pas que Espanya pugui esdevenir federal.

Les mitges tintes són història, i el que hauran de decidir les nacions sense estat és si volen volar lliures o continuar sent el que són. No hi ha més opcions.