Barcelona · Hom no dubta, hores d'ara, que l'actual estat polític català és tan excepcional que es pot qualificar d'històric i alhora tan decisiu que es pot considerar un punt d'inflexió. En aquest context, la cultura catalana i la llengua pròpia, sempre amb l'aigua fins el coll, reclamen, ara més que mai, unes institucions polítiques i socials fermes i robustes que no posin en perill l'existència i la supervivència de la totalitat del patrimoni propi.

D'entre tot aquest rebombori sorgeix una altra edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per posar de manifest, una altra vegada, que calen més espais de complicitat i punts de trobada entre tots aquells que comparteixen un mateix horitzó nacional. La 42a edició de la Universitat de Prada, a Conflent (Catalunya Nord), presenta -ja gairebé com una tradició- una representativitat illenca destacada. Al voltant d'un centenar de persones, entre personal docent i alumnes, provenen de les Illes Balears degut a la gran participació del Consell de Mallorca, Sa Nostra i l'Ajuntament de Palma en l'edició d'enguany.

La novetat d'aquesta 42a edició de l'UCE rau en la poesia i la història catalanes, que seran els eixos vertebradors durant tota la durada d'aquesta trobada: del 16 al 24 d'agost. La UCE d'enguany, doncs, està centrada en tres figures representatives de la cultura dels Països Catalans: Màrius Torres, poeta del qual se celebra enguany el centenari del seu naixement, Jaume Vicens Vives, historiador, i el poeta Joan Maragall, del qual es compleixen 150 anys del seu naixement.

Al marge del programa d'enguany, però -que comptarà amb la participació de la sessió inaugural a càrrec de l'escriptor valencià Joan F. Mira així- , la UCE ha estat considerada com un punt de trobada de milers de persones -gairebé 2.000 en la passada edició- que durant deu dies comparteixen inquietuds, opinions polítiques, coneixements i punts de vista provinents de tots els territoris de parla catalana. Una cita que enguany també es preveu nombrosa però que compta amb l'entrebanc de la crisi econòmica. "De 600.000 euros, haurem passat a 450.000 o 500.000" destaca Joan Mir, un dels patrons de la Fundació de la UCE i professor de la UIB.