Francesc Macià, des del balcó de la Generalitat, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica ara fa 80 anys. En una situació convulsa i agitada, Macià va fer el gest definitiu a les demandes, cada cop més grans de la societat catalana -que van quedar plasmades en una victòria rotunda d'ERC- d'un canvi de règim que donés per realitzades les aspiracions sobiranistes catalanes i la recuperació econòmica de Catalunya.

Salvant les distàncies temporals i de conjuntura política, el 80è aniversari escau com mai. Lluny dels anhels republicans que sorgiren llavors al voltant d'una república catalana, l'actualitat política no contempla en quasi cap dels seus partits l'opció estatal federada a l'Estat espanyol, motiu pel qual molt possiblement la Generalitat no hagi convocat cap acte en record a la data assenyalada. Les ànsies, però, de més sobirania, més autogovern, més nacionalisme i els sentiments de desencís i de fatiga de pertànyer a un país que escanya econòmicament Catalunya perduren avui dia com mai.

L'aniversari de la fugaç República Catalana proclamada per Francesc Macià ens obre les portes de la memòria per posar-nos en context les eternes aspiracions catalanes: vuit dècades enrere ja aspiràvem a canvis decisius, a futurs amb una total llibertat per decidir-los per nosaltres mateixos i a més prosperitat econòmica. Les confusions, la poca decisió i serietat, i la manca d'unió i de coherència entre els líders del canvi no van permetre la consecució d'aquesta república, que va cloure pocs dies després amb la renúncia del mateix Macià a canvi de la formació de la Generalitat de Catalunya. Era la millor solució a l'atzucac de l'època? Probablement mai no se sàpiga. Sí que es pot, però, analitzar la història i aprendre dels errors passats. Prenguem nota.