Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 4 de de juliol del 2011 | 15:55
Entrevista · Política
Víctor Terradellas i Maré
Secretari de relacions internacionals de CDC

"No cal ensenyar totes les cartes però sabem que l'encaix amb Espanya ja no és possible"

Víctor Terradelles ho té clar: a Espanya no s'hi pot encaixar i cal buscar suports a Europa. Ara bé, el nou secretari de relacions internacionals de CDC també subratlla que no cal buscar grans titulars per a aconseguir esdevenir una nació sobirana en el marc de la UE. I per avançar en aquesta línia també reconeix que caldrà entendre's amb ERC.

Entrevistem al nou secretari de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas

En què s'ha de basar la política exterior de la Generalitat de Catalunya?
Hi ha dues reflexions de Rovira i Virgili que em semblen una bona guia. En la primera, l'any 1915, deia: "Jo crec que perquè triomfi un moviment nacional li calen dues condicions imprescindibles: li cal una gran força interna i li cal, a més, un prestigi i una simpatia exteriors; sense aquesta força interna o sense aquest prestigi exterior, la seva vida, la vida d'un moviment nacional és impossible." En la segona, afegia: "Hem de procurar ésser, no un poble de geografia, sinó un poble d'idees".

Des d'aquest país del sud d'Europa tenim clar que volem participar en primera persona en els debats i en les qüestions europees i globals, i ho volem fer amb personalitat pròpia, sense interlocutors, perquè tenim un criteri propi sobre quina nació volem, quina Europa anhelem i en quin món volem viure.

La política exterior serveix per això, perquè cada país pugui aportar i interactuar en l'escena internacional conforme les seves legítimes aspiracions internacionals i amb voluntat de proposar i defensar una idea pròpia del món que cal modular i acordar amb la resta de nacions d'Europa i del món.

Carod-Rovira va defensar la seva tasca com a ''fonamental'' per al país. Quins defectes tenia?
No em pertoca ni tinc cap intenció de fer una llista de defectes. Sí que em sembla que hem de tenir clar que la tasca exterior de Catalunya ha de tenir com a elements principals la rigorositat, la seriositat i l'excel·lència.

Quan Pau Casals va fer el famós discurs a la seu de les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971 recordava que la pau i la democràcia al món tenen un deute i un mirall a Catalunya. Això és un prestigi per a la nostra nació però també és una responsabilitat i una herència que cal tractar amb cura, amb respecte i amb voluntat de promoció, coneixement i reconeixement. No hi ha espai, doncs, ni per les anècdotes ni per les boutades.

Ens calen complicitats polítiques, ser coneguts i reconeguts en la diplomàcia europea i internacional

Però quins canvis podríem veure a partir d'ara en aquest sentit?
Les institucions internacionals, i la mateixa Unió Europea n'és un exemple, no són especialment proclius a nacions com la catalana. Es troben més a gust en el tracte amb els Estats perquè no els generen cap mena de dubte ni incomoditat. Ho hem de saber i ens cal treballar amb intel·ligència, a mig i llarg termini amb poc soroll, amb poques estridències, per assolir resultats que realment fonamentin i consolidin la presència de Catalunya al món.

Així doncs, la recerca de complicitats és imprescindible. Ens calen complicitats polítiques, ens cal ser coneguts i reconeguts pels elements claus en la diplomàcia europea i internacional de referència, i ens cal també saber explicar la riquesa i la potència del nostre país en camps diversos com les arts plàstiques, la literatura, la recerca, el coneixement, l'esport... En gairebé tots els camps tenim noms i institucions de referència i facilitar la feina i la projecció d'aquests noms i d'aquestes institucions és treballar en la línia correcta.

El PP insisteix que les delegacions han de ser tan sols per a la projecció econòmica. S'imposarà aquesta posició o també serviran per a la part cultural i lingüística?
Quan el PP o el PSOE parlen de la projecció exterior de Catalunya sempre ho fa en el sentit de retallar-la o disminuir-la. No hem sentit mai, però, cap veu per retallar la presència o els pressuposts dels institutos Cervantes. És lògic i és coherent amb la seva política nacional espanyola però no tinc la sensació que ens calgui perdre un minut en discutir-hi. Per ells la nació de referència al món és Espanya i per això treballen, i a mi em sembla que la nostra feina és per Catalunya.

Sabem que no hi ha projecció econòmica sense subjecte polític i un subjecte polític es reconeix per la seva llengua, la seva cultura i la seva tradició. I és en aquesta conjunció que treballem.

No hi ha projecció econòmica sense subjecte polític

La UE ha permès ampliar la projecció de Catalunya o l'ha difós?
Com deia abans, la Unió Europea és una unió d'Estats i això dificulta enormement l'encaix d'una nació com la catalana que si bé no és estat, té una dimensió política, econòmica i social superior a la d'alguns estats membres i absolutament allunyada de la immensa majoria de les nacions sense estat. Això és un fet i ens cal treballar per trobar l'encaix que satisfaci la nostres aspiracions més peremptòries -amb la feina de coneixement i reconeixement de què hem parlat abans-, però sense perdre de vista la nostra voluntat de ser una nació lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea.

I, més concretament, quins passos s'han de seguir en aquest terreny (UE)?
A Brussel·les ja s'està fent molt bona feina en aquest sentit. Li posaré un exemple: Fa ben poc el president Mas ha inaugurat un nou institut  europeu de recerca a Catalunya que aportarà una inversió d'uns 50M€. Anualment hi vindran a fer la recerca i investigació més de 150 científics del més alt nivell d'arreu. França volia aquest institut, però la bona feina i l'efectivitat de la diplomàcia catalana a Brussel·les va aconseguir que aquest organisme vingués a Catalunya i sigui una realitat a Barcelona. Aquest és un bon exemple de la bona feina que s'ha començat a fer de nou i indica una forma de fer, de treballar, amb rigor, seriositat, eficiència, eficàcia, constància, tot recercant l'excel·lència per poder assolir els objectius que ens marquem com a país.

Amb el PP no ens entenem perquè parlem idiomes diferents

Aquests són la mena de resultats que volem i aquesta és la mena de feina que estem impulsant. Cal seguir impulsant la tasca del nostre personal tècnic i diplomàtic d'experiència i solvència contrastada a Europa i al món perquè vagi obrint espais de treball per a Catalunya en els què el nostre país demostri i consolidi la determinació europea que forma part del nostre ADN i que volem posar al servei de la nova construcció europea a què ens aboca el segle XXI.

És imprescindible tenir lobbys a Nova York i Brussel·les per avançar cap a la independència?
No cal ensenyar ni explicar totes les cartes que tenim però som del tot conscients que l'encaix amb Espanya ja no és possible, i el camí de llibertat i sobirania ha de comptar amb complicitats exteriors. Això implica de treballar als centres claus de poder i decisió internacionals. Ens toca ser-hi i ens toca cercar i facilitar la feina dels noms i de les institucions que aposten per una Catalunya amb veu pròpia al món. Aquesta mena de feina es fa des del primer dia i es fa com toca: amb rigor, amb seriositat i sense estridències. No és una feina per aconseguir una foto sinó una tasca per assolir una fita. A Nova York, a Ginebra, a Washington, a Brussel·les, a Silicon Valley, a Brasil, a la Xina, al Vaticà i on calgui.
Més d'hora que tard ens entendrem amb Esquerra perquè perseguim un mateix objectiu
Com a representant del sector més sobiranista de CiU, impulsor de la plataforma per a la Sobirania, com veu l'entesa amb el Partit Popular?
Amb el PP no ens entenem perquè parlem idiomes diferents. Sabem també, en el cas del PSOE, que un espanyol d'esquerres és el que més s'assembla a un espanyol de dretes. Sí que és veritat que tenim un hemicicle al Parlament força complex, amb un PSC que vol i dol pel que fa mostrar el seu compromís nacional malgrat la difícil conjuntura que vivim i una Esquerra, que per mi és el nostre aliat natural i prioritari, amb un pes molt poc significatiu avui -sobretot a  nivell de grans municipis-, però amb una actitud constructiva clarament diferenciada de la que vam patir la legislatura anterior. Més d'hora que tard ens entendrem amb Esquerra perquè perseguim un mateix objectiu polític, però ara Esquerra necessita temps i tranquil·litat per fer el procés intern a què s'han vist abocats i la resta de formacions polítiques els devem el màxim de respecte.

Això vol dir que per poder governar, ara per ara, per poder tirar endavant uns pressupostos, no hi ha més cera que la que crema i haurem de pactar amb qui sigui. La feina prioritària passa per aprovar els pressupostos que ens permetin avançar en la feina de Govern que ens va encomanar la societat catalana amb un resultat electoral clar i contundent. Una feina que el president Mas ja ha explicat i de la que ja coneixem les línies estratègiques. I una feina, també, que penso que es fa amb la plena complicitat de la societat catalana. Aquesta és la política del dia a dia i requereix acords imposats per l'aritmètica parlamentària. En cap cas, però, aquests acords a curt termini interfereixen o disminueixen els nostre objectiu final que no és altre que la nació lliure i sobirana que volem perquè els ciutadans de Catalunya gaudeixin d'un major benestar i amb les expectatives del progrés que els pertoquen.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat