Antoni Vives

L'economista i escriptor barceloní té molt clar la funció que li correspon a la ciutat comtal en el si del país. El regidor assegura que s'han fet passes en una altra direcció i que ara toca ser el veritable motor dels Països Catalans.

L'expresident Pujol ha votat per la independència. Vostè ha fet el mateix?
Sí, ja he votat. Em surt de l'ànima. Jo faig política perquè soc independentista, per tant si hi ha l'oportunitat de votar per la llibertat del meu país ho faig amb joia i il·lusió. A més, ja són els meus fills els qui treballen amb la gent de Barcelona Decideix.

Per tant, compartint els postulats de Pujol, com s'ha de fer per avançar cap a la independència?
Calen dues situacions. La primera ja es dóna. Es tracta que hi hagi una majoria sociològica independentista que es posicioni obertament per aquesta opció tal i com plantejava Ramon Barnils; la necessitat que existís un moviment sociològic independentista tranquil tan transversal com fos possible. Això ja es dóna. L'altra qüestió es que els polítics estableixin estratègies intel·ligents per enfrontar-nos al nostre enemic, que és l'estat espanyol. I per fer això no hem de mostrar el que farem, sinó que es vegi el que fa la mà dreta però no es vegi el que fa la mà esquerre. Per tant, cal moviment popular i intel·ligència silenciosa.
És de jutjat de guàrdia la inversió en propaganda electoral des de l'ajuntament
La consulta de BCN Decideix valdrà uns 80.000 euros, força menys que els més de 4 milions d'euros de la consulta de la Diagonal. És el gran fracàs de Jordi Hereu?
El seu fracàs és no tenir una idea clara de com gestionar la ciutat. Per això han comès errors tan 'garrafals' com el de la Diagonal. La idea de consultar els ciutadans és bona, el problema és fer un referèndum sobre tu, que és el que va fer l'alcalde. La gent va votar 'Hereu sí' vs 'Hereu no' i per això se'l van carregar. Al marge dels diners que es van gastar! És de jutjat de guàrdia la inversió en propaganda electoral des de l'ajuntament, és impresentable.

A grans trets. Quins perfils representen Trias i Hereu?
Trias és el compromís amb les persones, amb una societat justa i equilibrada, amb la gestió, amb el país, amb una ciutat oberta a tothom. Hereu representa una idea exhaurida, ven marca sense projecte sòlid de futur, ciutat sectaritzada i sotmesa a una tutoria permanent de bons i dolents i el fracàs de l'antiga derivada dels socialistes dels anys vuitanta.

S'hauria de sumar 21 regidors per formar govern a la ciutat. Des del PSC s'assenyala complicitat de CiU amb Fernàndez Díaz...
La complicitat s'ha produït entre ells dos, que han votat junts contra les consultes per la independència, amb un model de Montjuïc i de militarització del castell impresentable, amb qüestions de la llengua... Són temes molt importants i aquí hi ha el pacte.

Però vostès pactarien amb el PP?
En absolut. El PP dels Garcia-Albiol i companyia s'autoexclou de la societat. Ells han de decidir què volen fer.
A algú li convenia descatalanitzar Barcelona
El 2009 parlava en el seu bloc de regressió democràtica a l'Ajuntament. Ho manté?
I tant! A més això ha anat en augment. Hi han hagut un seguit de votacions que el govern ha quedat en minoria i ells han decidit tirar pel dret. Això té un nom: conculcar els drets democràtics de la ciutat. S'han passat pel forro dels mitjons els principis democràtics que ens regeixen.

Hi ha més de 100.000 barcelonins a l'atur. Com es resol aquesta situació?
És evident que el panorama respon a un element exogen, la crisi, però també a fets endògens. Barcelona s'ha basat en la construcció i ha perdut oportunitats pel que fa a les inversions en el teixit productiu. Nosaltres volem donar molta força a la captació d'inversions, per això crearem una oficina específica. També apostem pel canvi d'estratègia productiva i de model energètic, que també crearà molts llocs de treball.

Precisament ara el cas de l'estat espanyol es troba al Tribunal Europeu per no respectar els límits de contaminació. Des de CiU es creu que en 40  anys és possible acabar amb la contaminació a la ciutat. Com ho volen fer?
Es tracta d'enfocar-ho no com un problema concret a resoldre –llavors sorgeixen idees de bomber com la de la senyora Mayol amb els cotxes antics- sinó com un canvi de model. Hi ha dependència energètica però som capaços de ser autosuficients energèticament parlant. Per això creiem que cal donar les passes directes i dràstiques en aquesta direcció. Per exemple, utilitzar la massa forestal de Collserola, el gradient tèrmic del mar en relació a terra, les illes de l'Eixample com a centres de producció i consum, nou sistema industrial que ens permeti renovar el sector... Amb tot això en 40 anys tindrem una ciutat completament diferent.

Arreu d'Europa es considera Barcelona com un lloc ideal per atracar turistes. Què en pensa?
És conseqüència de l'èxit turístic de la ciutat. No ha crescut el nombre d'efectius policials en relació al nombre d'oportunitats per als delinqüents. Nosaltres apostem per un altre model, amb policies de barri, no obsessionats en sancionar sinó en formar part del teixit del barri...
Tardarem un any en veure TV3, però en tardarem 30 en recuperar Acció Cultural
Barcelona està fent de capital de Catalunya a Europa?
No, i això és una estratègia volguda per algú que li convenia descatalanitzar Barcelona, hiperbarcelonitzar-la en el pitjor sentit del terme i convertir-la en la segona ciutat espanyola. Barcelona té sentit com a capital dels Països Catalans, no només del principat. Barcelona ha de voler ser l'eix central des de poc abans de Lió fins a Andalusia, ha de voler ser això!

Com a membre d'Acció Cultural del País Valencià, com veu el conflicte de TV3?
Aquí hi ha una confusió. L'objectiu no és TV3, sinó que és Acció Cultural. D'aquí 2 anys la televisió catalana hi serà present agradi o no al senyor Camps. És inevitable que entri a través dels mòbils, ipads... Trigarem un any en veure TV3 d'alguna manera però trigarem 30 anys en recuperar Acció Cultural. Hem de ser conscients que l'objectiu d'aquesta gent és fer recular el catalanisme fins més amunt del riu Sènia. Alacant és tant important com Matadepera, Alacant com Tortosa i Alcúdia com Castelló d'Empúries. Si no som conscients d'això som un poble mort, tenim els dies contats.

Què representen per a vostè Max Cahner, Miquel Sellarès i Salvador Cardús?
Sense ells no hauria fet el que he fet. Son els pilars de la meva història política, intel·lectual i personal. Caner és l'obsessió pètria per reeixir convertida en realització. En Miquel és la força sobrehumana per fer que aquest país esdevingui lliure. En Salvador és el gust per la feina ben feta, la perseverança i la voluntat convertida en paraula i producció intel·lectual. I tots tres són l'amistat com qualsevol persona voldria viure.