Barcelona · Al  nostre país i  en el marc d'Europa s'ha seguit amb fervor la proclamació del nou president electe dels EUA, Barack Obama amb la qual s'ha obert una gran esperança amb la que cal però anar amb compte. Caldria fer-ne una lectura des de la vessant europea i tenir en compte que la majoria d'americans  no saben on és Catalunya ni segurament tampoc Espanya. Partint doncs de la base que les diferències són abismals si que és veritat  que hi ha aspectes de la flamarada Obama que  seria bo que s'incorporessin a la  política catalana.


La primera de totes, la proximitat als sectors populars; la segona, transmetre il·lusió i un  projecte i la tercera, sumar i no restar en les organitzacions polítiques i socials. s veriatat que l'estratègia d'Obama  no és extrapolable a Catalunya, tots i que alguns ho pretenguin i  que els sistemes electorals són molt diferents, però si una cosa fa falta als partits polítics catalans, i en els nacionalistes i independentistes més encara, és la capacitat d'il·lusionar i sumar que no està  precisament en la seva ordre del dia.

Dirigents enfrontats, lluites fratricides, incloses algunes volades de coloms, cases i casals nous de la política i  intel·lequies  diverses composen la realitat de la política catalana quan el que en realitat ens fa falta és projecte, projecte, projecte, lideratge, lideratge, i valentia.