La victòria del candidat demòcrata Barack Obama representa moltes coses. En primer lloc és el triomf de l'esperança en un futur millor, en un món més humà, després dels vuit anys nefastos del president republicà George Bush, que ha deixat el país empantanegat amb dues guerres (Iraq i Afganistan), la pitjor imatge internacional de tots els temps i una crisi financera i econòmica d'enormes dimensions que ha exportat a la resta del món. El fet que el nou president sigui mestís (fill de nord-americana blanca i kenyata negre) representa el triomf d'uns Estats Units que durant segles han estat racistes vers els seus fantasmes del passat.Ha guanyat l'avaluació política sobre l'avaluació racial.  

La victòria ha estat àmplia, contundent i incontestable. Avui al matí les dades donaven 338 vots electorals (cada estat té un nombre de vots en funció de la seva població i el guanyador en cada estat s'emporta tots els vots en aquest col·legi de votants restringit dels cinquanta estats que elegeix el president) per Obama i 163 per McCain i 62 milions de vots (52%) per Obama i 55 milions (47%) per McCain. Emportats per la victòria d'Obama els demòcrates han tret majoria absoluta (la meitat més un) al Senat i a la Cambra de Representants.

Després de dos anys de campanya, que ha suposat un cost de 5.300 milions de dòlars, i suports inesperats pel candidat guanyador com el de Scott McClellan, ex-portaveu de Bush, i Colin Powell, ex-secretari d'Estat de Bush, ara les mirades es giren cap el nou equip de govern que formarà el nou president. Aquest ha encarregat al cap del seu equip de transició, John Podesta, ex-secretari general de la Casa Blanca (i que podria tornar a ser-ho) un pla de cinquanta capítols que compren tots els dossiers i preveu els possibles responsables del seu govern. Un equip que podria estar format per persones dels dos partits, no sols demòcrates, segons promesa feta durant la campanya, tot i que podrien repetir càrrec diferents membres de l'Administració Clinton.

Sonen els noms de Robert Gates, 65 anys, actual secretari de Defensa amb Bush i ex-director de la CIA, que podria continuar en el càrrec, també el senador republicà Richard Lugar i el seu col·lega demòcrata Jack Reed podrien ser els nous patrons del Pentàgon. Pel Departament d'Estat és parla de John Kerry, l'ex-candidat presidencial als anteriors comicis. Per Justícia sona Janet Napolitano, governadora d' Arizona o Eric Holder, ex-membre de l'equip Clinton. En el Tresor, és parla de Timothy Geitner, president de la Reserva Federal de Nova York. També Hillary Clinton, 61 anys, que va reunir 18 milions de vots a les primàries, podria tenir un càrrec a la nova Administració o en el Senat, així com el general Petraeus, 51 anys, que ha encarrilat cap a una sortida honorable la fins fa poc desastrosa guerra de l'Iraq, que podria ser nomenat cap d'Estat Major. Warren Buffet, 78 anys, l'home més ric del món, podria jugar un paper a l'ombra com a conseller en afers financers i el senador republicà per Nebraska Chuck Hagel, 62 anys, ben vist per demòcrates i republicans podria tenir un càrrec destacat.

El que està clar és que hi haurà un cercle d'íntims del nou president dins del qual estaran el vicepresident Joe Biden, 65 anys, fins ara senador per Delaware i president de la comissió d'afers estrangers del Senat, que coneix molt bé els dossiers de política estrangera i els mecanismes parlamentaris de Washington; Michelle Obama, 44 anys, la seva esposa des del 1992, procedent d' una família modesta de Chicago, diplomada a Princeton i Harvard; Valerie Jarrett, 52 anys, amiga del matrimoni des de fa disset anys, que segurament li seguirà fent de consellera privada, de les que li poden parlar amb total franquesa; i Caroline Kennedy, 50 anys, filla del president Kennedy, que seguirà al seu servei.

Com a persones pròximes, que amb tota seguretat tindran càrrec estan David Axelrod, 53 anys, estrateg de la seva campanya electoral, que pot ser director de comunicació de la Casa Blanca, David Plouffe, 40 anys, director de la campanya electoral, que pot ser secretari general de la Casa Blanca; Robert Gibbs, 37 anys, director de comunicació, conseller particular i portaveu del candidat, ara podria ser el nou portaveu presidencial, Chris Hughes, 25 anys, cofundador de Facebook, podria gestionar la imatge del president a Internet. En el camp econòmic Austan Goolsbee, 38 anys, expert en polítiques fiscals i noves tecnologies ha supervisat el programa i l'equip de consellers econòmics del candidat i podria fer la mateixa funció dins del Consell Nacional de Seguretat, i Paul Volcker, 81 anys, que va ser cap de la Reserva Federal amb Reagan i Carter, que pot seguit fent de conseller. En el camp diplomàtic Denis McDonough, 38 anys, durant la campanya ha coordinat a 300 experts agrupats en una vintena d'equips, Anthony Lake, 68 anys, va ser conseller de seguretat nacional amb Clinton i ara és conseller d'Obama, Dennis Ross, 60 anys, va ser negociador en el procés de pau israelo-palestí i pot seguir ocupant-se de l'Orient Mitjà.

Pel que fa a les relacions amb Europa hi ha la idea que la fi de la presidència Bush portarà a una millora de relacions entre les dues ribes de l'Atlàntic, entre Europa i Estats Units, però la crisi econòmica interferirà, sens dubte, en aquest camp. Com que Obama mai ha mostrat les tendències unilateralistes del seu predecessor i el seu estol de neoconservadors hi haurà un major multilateralisme, és a dir, els Estats Units buscaran amb molt d'interès un major suport i participació europea en la guerra de l'Afganistan. La crisi econòmica portarà a que Washington a més a més de demanar més tropes europees també farà pressió per obtenir una major contribució financera dels europeus i aquí poden sorgir els problemes.

De moment, la crisi financera ha obligat als europeus a tancar files, incrementar la seva cooperació dins de l'euro-grup i a una major intervenció estatal en el camp financer. Però a Europa no li interessa que sorgeixin noves divergències perquè quan els Estats Units i Europa es distancien, Europa es divideix i perquè en els nous equilibris internacionals que sorgiran de la crisi actual els europeus no tenen cap avantatge en quedar-se en una posició marginal. Per això els europeus han d'estar disposats a assumir una quota més gran de costos i de riscos en l'escena internacional