En el convuls Consell Europeu de la setmana passada, a més dels coneguts enfrontaments verbals entre el president francès Nicolas Sarkozy i el president de la comissió europea, José Manuel Durao Barroso, a l'entorn de les expulsions dels il·legals de França que van desencadenar la crisi dels gitanos, també es van acordar altres temes importants.

En aquest escenari, voldria destacar l'impuls que aquest Consell Europeu ha donat a la política exterior de la Unió Europea. Així, seguint l'establert en el Tractat de Lisboa, s'ha començat a concretar el que serà el futur Servei Exterior Europeu, que té com a objectiu establir unes ambaixades que han de ser la versió diplomàtica de la UE que donaran suport als ciutadans comunitaris i que actuaran en consonància i cercant sinèrgies amb les polítiques exteriors dels estats membres i amb les ambaixades dels respectius estats.

També es buscaran fórmules que permetin facilitar les cimeres entre la Unió Europea i els estats emergents, i les que ja es venen succeint a l'Amèrica Llatina i els Estats Units. En definitiva: es tracta d'anar acomodant la política exterior dels estats cap a una visió comuna. Esperem que en aquest camí no es produeixin situacions que afebleixin les institucions comunitàries, com el cas que vivim aquests dies de les expulsions dels gitanos. També cal desitjar que la UE esdevingui tot un referent en l'acció exterior, fet que per altra banda és del tot imprescindible si els europeus volem seguir sent influents en el món.