Des de fa uns dies la consternació i la desorientació s'han fet manifestes a moltes de les bases sobiranistes de CDC. Al partit s'hi ha propagat la tensió ja que molts donaven per fet allò que finalment ha acabat passant: la imputació d'Oriol Pujol a l'afer ITV, un fet que se sabia del cert que provocaria la dimissió de Pujol de tots els càrrecs del partit.
La dimissió d'Oriol Pujol ha provocat ─també de manera previsible─ diferents moviments en les plaques tectòniques del partit: ocupar l'àrea de responsabilitat, fins ara ostentada per Pujol, n'ha estat l'epicentre.
Un sector de CDC volia que la substitució de Pujol l'assumís Lluís Corominas, home sense aspiracions ─suposadament─ a entrar en la cursa per la successió no sols d'Oriol Pujol sinó també d'Artur Mas. Aquest matí, però, s'ha demostrat que les coses no estaven del tot ben lligades i que l'opció Corominas s'ha transformat en un triumvirat Rull-Corominas-Turull.
D'aquesta manera, si no es demostra la implicació d'Oriol Pujol en aquest cas ─i, per tant, és demostrada la seva innocència─ Pujol té assegurat el seu retorn a primera línia i compta amb pista d'aterratge segura per tal de poder aspirar, de nou, a tots els càrrecs dels quals aquesta setmana mateix n'ha dimitit.
Amb tot, allò que més preocupa la militància del partit des de fa unes setmanes és el gir de l'actual Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, qui, després d'anys d'ésser una de les puntes del llança del sobiranisme dins de CDC i un dels pioners en fer arribar el missatge independentista a les bases del mateix partit, ara Puig ha posat el fre de mà a la seva trajectòria política. Puig ha manifestat aquests darrers dies de manera pública i privada que l'estratègia independentista s'ha d'aturar i que, per ara, allò prioritari és la qüestió social i econòmica.
La transició nacional no pot supeditar-se a un possible fracàs del govern: això conduirà a un fracàs del projecte"
Aquest canvi d'actitud ha desmoralitzat amplis sectors sobiranistes que havien cregut que Felip Puig podia ser la persona encarregada d'encapçalar el relleu d'Artur Mas quan aquest darrer abandoni el càrrec. Dues explicacions basen i predominen el canvi d'actitud i estratègia de Felip Puig: la primera implica que Puig, com a conseller d'Empresa i Ocupació, intenta ara aproximar-se al món empresarial i laboral amb una nova imatge de moderació i de prioritat social i econòmica.
També existeix una segona versió dels fets: Puig està condicionat per les informacions que poseeixen els serveis de l'Estat sobre suposades activitats econòmiques i personals, i això el podria condicionar en el seu suport a la independència. D'ésser certa aquesta segona teoria, aquest gir de Puig seria un dels primers èxits d'acció de les clavegueres de l'Estat.
Paral·lelament, en el si de CDC s'ha obert aquesta setmana una gran discussió sobre els temes tractats en la reunió extraordinària al Palau del Pedralbes del Consell Executiu de la Generalitat, donat que sembla que una part del govern, representada per militants d'UDC i CDC, va oposar-se a l'estratègia de Quico Homs i Artur Mas, fins a l'extrem que aquest darrer va haver de manifestar amb contundència que no traicionaria la voluntat majoritària del poble de Catalunya a favor del dret a decidir.
Dèiem a la passada crònica El nostre govern i el procés sobiranista que els catalans sobiranistes no podem vincular els objectius del procés a la sort del Govern de la Generalitat. I també que el procés ha de caminar en paral·lel al govern. Ens hi refermem: la transició nacional no pot supeditar-se pas a un possible fracàs del govern, això conduirà a un fracàs del projecte.
