L'estat espanyol és escrupolosament respectuós amb les decisions dels governs autonòmics, talment es tractés de la sobirania dels Estats Units... només en un cas: quan el govern autonòmic és el valencià i la decisió està inspirada en aquella divisa de la fraternitat universal, i exemple de deliciosa rima, antes musulmán que catalán. O: quan l'executiu espanyol opina sobre la censura de TV3 al País Valencià, fa l'efecte que s'està referint als conflictes entre flamencs i valons: no s'hi pot ingerir i espera que les parts implicades arribin a un acord. El català sempre serà una llengua aliena a Espanya perquè els dirigents de l'estat mai no consideraran delictes de lesa llengua accions tan greus com les del govern Camps.

2. A la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, cada nit s'hi projecta ?o s'hi projectava? una pel·lícula catalana, això és, produïda, en la majoria de casos, per TV3. En veure, a l'inici o al final de la cinta, el logotip de la cadena, els espectadors acostumen a reaccionar, segons si són principatins o valencians i illencs, de manera oposada. Els primers xiulen (TV3 és cada dia menys catalanocèntrica, segons un lloc comú ceballut) mentre que els segons i tercers aplaudeixen. ¿Com és que pancatalanistes arribats de les Illes i el País Valencià aplaudeixen el logo d'una canal tan poc pancatalanista ?a despit del que diuen alguns indocumentats? que només parla d'ells en l'apartat de successos i des d'una perspectiva espanyola? Doncs perquè TV3 parla sempre en català i amb ganes, i Canal 9 ?posem per cas? hi parla poc i, sobretot, ho fa sense ganes. TV3 no fa pancatalanisme, ni explícit ni encobert, i no és doncs per pancatalanisme que es mira al País Valencià, sinó per la funció vicària que hi compleix. El postfeixisme que governa a la Generalitat de baix ha decidit que el valencià encara no és una llengua prou minoritzada i és per aquest motiu que TV3, malgré lui, hi és necessària, i no pas per construir una nació sencera de la qual, ara com ara, cap canal de televisió es vol fer càrrec.

3. Hi ha individus (de la Franja, el País Valencià i les Illes) que, sense que ningú els hagi demanat en quina llengua parlen, convoquen manifestacions sota el lema Nosaltres no parlem català. Hi ha presidents que, en un moment de multiplicació dels canals televisius, decideixen cancel·lar les emissions de l'únic en què es parla íntegrament en català. Hi ha, en definitiva, moltes maneres, algunes de ben recargolades, de reivindicar que els Països Catalans existeixen.