Durant centenars d'anys la Mediterrània ha estat escenari de confrontació entre dos mons. Ara, als inicis del segle XXI, torna a ser escenari de diversos conflictes polítics, econòmics, socials i religiosos. Els punts més calents se situen a l'Estat espanyol, Grècia, Síria i Egipte.
A l'espai de la Mediterrània actualment se sumen dues crisis, la econòmica i la ideològica, amb el resultat de inestabilitat política i descontent social a la major part dels pobles que habiten al seu voltant. Vist des del nord d'Europa o des dels Estats Units, la situació existent a les ribes del Mare Nostrum és altament preocupant i presenta un seguit de potents focus d'inestabilitat política i social, amb perill d'extensió.
Dins la Unió Europea (UE) els problemes grossos ara mateix es diuen Grècia i Estat espanyol. Itàlia queda en un segon pla. Fent un repàs, incomplet dels temes candents veiem com el caos econòmic, social i polític grec amenaça la mateixa existència de la moneda única europea, l'euro. Si les urnes no ho arreglen a partir del pròxim dia 17 de juny, data de la celebració d'eleccions legislatives a Grècia, el panorama es tornarà encara més fosc i preocupant.
El pitjor de tot és que els actuals dirigents són la imatge viva de la impotència
La UE està estudiant la manera que l'incendi grec no acabi cremant l'euro i es propagui per altres estats comunitaris com l'espanyol. Aquest Estat, dins del qual estem la major part dels catalans, es mou sense saber gaire el rumb a seguir, com un boxejador a qui els cops del contrincant han deixat mig inconscient. El seu cap d'Estat, el rei Juan Carlos, està desprestigiat i és objecte de burles, el sistema judicial ha perdut la seva credibilitat, els polítics són considerats com una trepa de lladres o aspirants a ser-ho, vista la corrupció regnant, l'economia està en recessió, el govern que tenia que salvar la situació ha fracassat en el breu període de cinc mesos i no té ni un bri de seriositat a l'escena internacional...
Res més normal en aquest ambient que es parli de "corralitos", de rescat de l'Estat per part de la UE, en definitiva, no hi ha confiança ni per part dels ciutadans ni per part dels socis comunitaris. I, si cau l'economia espanyola, el problema per a la resta de pobles europeus serà molt més greu que en el cas de Grècia. Itàlia apareix en un segon terme amb terratrèmols i bombes terroristes d'origen desconegut.
L'islamisme s'estén
Si dirigim la mirada cap els altres pobles mediterranis, els de religió majoritàriament musulmana, ens trobem que la crisi ideològica, el fracàs dels règims autoritaris, ha deixat via lliure a l'islamisme. Actualment, partits islamistes governen al Marroc ("L'Islam és la solució", segons el seu programa polític), Tunísia i Turquia, i a les eleccions previstes pel mes de juny a Líbia (legislatives) i Egipte (presidencials) tenen elevades possibilitats d'arribar al poder.
Cal recordar que la ideologia i el programa polític d'aquests partits religiosos tenen grans dosis de rebuig al món occidental i els seus costums, considerats depravats. Per completar aquest panorama tan galdós, tenim la guerra civil a Síria, que en un any ha causat més de 10.000 morts i proliferen les matances com l'actual d'Al-Haula (108 persones assassinades, entre les quals 49 nens i 34 dones), davant la impotència de les Nacions Unides.
El règim dictatorial dels Al-Assad té el suport de Rússia i la Xina, que bloquegen qualsevol intent d'intervenció de la comunitat internacional. Els resultats de les eleccions previstes pel mes de juny (Grècia, Egipte i Líbia) poden aportar esperança o acabar d'enfosquir l'horitzó. Estem en una zona de tempestes que ens arrosseguen cap a la pobresa i el conflicte social. El pitjor de tot és que els actuals dirigents no ofereixen cap esperança, són la imatge viva de la impotència...
