La crisi econòmica i financera ha arribat també a les armes, és a dir, als pressupostos de Defensa dels estats europeus. Després de segles d'hegemonia militar, el vell continent inicia, ara, la via d'un relatiu "adéu a les armes". Menys diners destinats a defensa, a la liquidació de regiments carregats d'història, supressió de vaixells de combat i portaavions, tancament de bases militars, eliminació d'avions i blindats... La més recent d'aquestes mesures ha estat l'anunci del govern britànic, el passat dia 19, de dràstiques retallades. I tothom sap que aquest és l'Estat militarment més fort del continent europeu, junt amb França i Rússia.
Les retallades generalitzades van acompanyades d'un seguit de reunions, projectes i propostes relatives a la defensa com són la cimera de l'OTAN, trobada en la qual s'ha d'aprovar, el pròxim mes de novembre, un "nou concepte estratègic", o com la reunió del pròxim dia 2 de novembre entre el primer ministre britànic, David Cameron, i el president francès, Nicolas Sarkozy, destinada a crear un eix de cooperació militar entre les dues potències. També s'ha dut a terme, la setmana passada, la cimera a Deauville (França) entre Sarkozy, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president rus, Dmitri Medvedev, amb una agenda basada en temes de seguretat, i la cimera OTAN-Rússia del 20 de novembre a Lisboa.
El desarmament d'Europa, doncs, consolida i amplia el lideratge mundial militar dels Estats Units i deixa pas una Xina que ja és la segona potència del planeta quant a recursos destinats a defensa, i que, a més, manté un seguit de reivindicacions territorials i marítimes amb els seus veïns. Ara bé, les retallades anunciades fins ara no afecten, de moment, l'esforç militar que molts dels estats europeus dediquen a la guerra de l'Afganistan. Desenes de milers de soldats de diversos estats europeus estan a l'Afganistan, al Líban, als Balcans i l'Àfrica. El 2009 sols Grècia (3,1% d'inversió en defensa), França (2,1) i la Gran Bretanya (2,7), junt amb els Estats Units (4), superaven el 2% del seu PIB dedicat a defensa. Itàlia (1,4), Alemanya (1,4) i Espanya (1,2) estaven per sota. L'any vinent sols els EUA estaran per sobre del 2%.
Retallades a dojo
La crisi ha portat els estats, un rere l'altre, a efectuar retallades. El 2009 França va baixar el seu pressupost de defensa fins al 15%, Itàlia al 38%, Bèlgica al 5,7%, Espanya al 4,6%, i Turquia fins al 16,9%. Ara, Cameron ha anunciat una rebaixa en el pressupost britànic de defensa del 8% en quatre anys, el que suposa renunciar al seu únic portaavions (Ark Royal) tot i que els dos nous no es veuen afectats perquè resulta més costós cancel·lar-los que acabar de fer-los (està previst que entrin en funcionament el 2018).
També s'elimina la prevista modernització de l'armament nuclear basar en els submarins i míssils Trident, i els efectius humans seran reduïts en 42.000 persones des d'ara i fins el 2015 (7.000 homes menys a l'exèrcit de terra, 5.000 menys a la marina, 5.000 menys a la força aèria i 25.000 menys de personal civil). Amb tot, no es fabricaran els nous caces d'enlairament vertical Harrier i és reduiran el nombre de blindats, caces de combat i unitats navals (fragates i contratorpedineres). Així mateix, seran retirades, entre el 2015 i el 2020, les tropes estacionades a Alemanya des del 1945 (16.000 soldats).
Un dels propòsits de l'anunciat eix militar franco-alemany serà compartir despeses en els respectius arsenals nuclears. Alemanya, que està passant d'un exèrcit de lleva a un de professional, té previstes unes retallades de 9.300 milions d'euros. El nou govern format a Holanda ha anunciat que renuncia a comprar avions de caça. Itàlia està tancant bases militars i ha abandonat un programa de l'OTAN per comprar avions de transport militar, i també renuncia a adquirir 25 avions Eurofighter. La indústria militar i tecnològica haurà de buscar nous mercats fora del continent. A més a més del ràpid desenvolupament de la marina de guerra xinesa, l'Aràbia Saudita dedicarà 70.000 milions de dòlars (12% del seu PIB) a adquirir tota mena d'armaments, seguida per una certa distància pels Emirats Àrabs Units (6% del seu PIB gastat en defensa), l'Índia, Corea del Sud i Taiwàn.
Els eixos i els seus propòsits
Pel que fa al nou eix militar franco-britànic, que s'espera que sorgeixi de la reunió del pròxim 2 de novembre, cal recordar que es tracta de les dues majors potències militars europees, les dues amb armament nuclear i capacitat per projectar a tot el món les seves tropes i mantenir-hi bases militars. El nou eix mantindria el seu lideratge dins d'Europa i faria continuar la seva projecció internacional. Si britànics i francesos no es posen d'acord en cooperar, molts tenen clar que els xinesos ocuparan ràpidament el seu lloc al tauler militar mundial.
L'eix França-Alemanya-Rússia, més polític que militar, sembla destinat a acostar el règim de Moscou a la Unió Europea en primer lloc, i a l'OTAN en segon terme. Perquè, tot i que la doctrina militar russa defineix l'OTAN com el perill més gran per a la seguretat russa, el Kremlin mira amb temor creixent la ràpida expansió del poder militar xinès.