Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 27 de d'octubre del 2010 | 14:19
Crònica · Internacional

Menys diners, menys armes

La crisi econòmica i financera ha arribat també a les armes, és a dir, als pressupostos de Defensa dels estats europeus. Després de segles d'hegemonia militar, el vell continent inicia, ara, la via d'un relatiu "adéu a les armes". Menys diners destinats a defensa, a la liquidació de regiments carregats d'història, supressió de vaixells de combat i portaavions, tancament de bases militars, eliminació d'avions i blindats... La més recent d'aquestes mesures ha estat l'anunci del govern britànic, el passat dia 19, de dràstiques retallades. I tothom sap que aquest és l'Estat militarment més fort del continent europeu, junt amb França i Rússia.

Les retallades generalitzades van acompanyades d'un seguit de reunions, projectes i propostes relatives a la defensa com són la cimera de l'OTAN, trobada en la qual s'ha d'aprovar, el pròxim mes de novembre, un "nou concepte estratègic", o com la reunió del pròxim dia 2 de novembre entre el primer ministre britànic, David Cameron, i el president francès, Nicolas Sarkozy, destinada a crear un eix de cooperació militar entre les dues potències. També s'ha dut a terme, la setmana passada, la cimera a Deauville (França) entre Sarkozy, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president rus, Dmitri Medvedev, amb una agenda basada en temes de seguretat, i la cimera OTAN-Rússia del 20 de novembre a Lisboa.

El desarmament d'Europa, doncs, consolida i amplia el lideratge mundial militar dels Estats Units i deixa pas una Xina que ja és la segona potència del planeta quant a recursos destinats a defensa, i que, a més, manté un seguit de reivindicacions territorials i marítimes amb els seus veïns. Ara bé, les retallades anunciades fins ara no afecten, de moment, l'esforç militar que molts dels estats europeus dediquen a la guerra de l'Afganistan. Desenes de milers de soldats de diversos estats europeus estan a l'Afganistan, al Líban, als Balcans i l'Àfrica. El 2009 sols Grècia (3,1% d'inversió en defensa), França (2,1) i la Gran Bretanya (2,7), junt amb els Estats Units (4), superaven el 2% del seu PIB dedicat a defensa. Itàlia (1,4), Alemanya (1,4) i Espanya (1,2) estaven per sota. L'any vinent sols els EUA estaran per sobre del 2%.

Retallades a dojo
La crisi ha portat els estats, un rere l'altre, a efectuar retallades. El 2009 França va baixar el seu pressupost de defensa fins al 15%, Itàlia al 38%, Bèlgica al 5,7%, Espanya al 4,6%, i Turquia fins al 16,9%. Ara, Cameron ha anunciat una rebaixa en el pressupost britànic de defensa del 8% en quatre anys, el que suposa renunciar al seu únic portaavions (Ark Royal) tot i que els dos nous no es veuen afectats perquè resulta més costós cancel·lar-los que acabar de fer-los (està previst que entrin en funcionament el 2018).

També s'elimina la prevista modernització de l'armament nuclear basar en els submarins i míssils Trident, i els efectius humans seran reduïts en 42.000 persones des d'ara i fins el 2015 (7.000 homes menys a l'exèrcit de terra, 5.000 menys a la marina, 5.000 menys a la força aèria i 25.000 menys de personal civil). Amb tot, no es fabricaran els nous caces d'enlairament vertical Harrier i és reduiran el nombre de blindats, caces de combat i unitats navals (fragates i contratorpedineres). Així mateix, seran retirades, entre el 2015 i el 2020, les tropes estacionades a Alemanya des del 1945 (16.000 soldats).

Un dels propòsits de l'anunciat eix militar franco-alemany serà compartir despeses en els respectius arsenals nuclears. Alemanya, que està passant d'un exèrcit de lleva a un de professional, té previstes unes retallades de 9.300 milions d'euros. El nou govern format a Holanda ha anunciat que renuncia a comprar avions de caça. Itàlia està tancant bases militars i ha abandonat un programa de l'OTAN per comprar avions de transport militar, i també renuncia a adquirir 25 avions Eurofighter. La indústria militar i tecnològica haurà de buscar nous mercats fora del continent. A més a més del ràpid desenvolupament de la marina de guerra xinesa, l'Aràbia Saudita dedicarà 70.000 milions de dòlars (12% del seu PIB) a adquirir tota mena d'armaments, seguida per una certa distància pels Emirats Àrabs Units (6% del seu PIB gastat en defensa), l'Índia, Corea del Sud i Taiwàn.

Els eixos i els seus propòsits
Pel que fa al nou eix militar franco-britànic, que s'espera que sorgeixi de la reunió del pròxim 2 de novembre, cal recordar que es tracta de les dues majors potències militars europees, les dues amb armament nuclear i capacitat per projectar a tot el món les seves tropes i mantenir-hi bases militars. El nou eix mantindria el seu lideratge dins d'Europa i faria continuar la seva projecció internacional. Si britànics i francesos no es posen d'acord en cooperar, molts tenen clar que els xinesos ocuparan ràpidament el seu lloc al tauler militar mundial.

L'eix França-Alemanya-Rússia, més polític que militar, sembla destinat a acostar el règim de Moscou a la Unió Europea en primer lloc, i a l'OTAN en segon terme. Perquè, tot i que la doctrina militar russa defineix l'OTAN com el perill més gran per a la seguretat russa, el Kremlin mira amb temor creixent la ràpida expansió del poder militar xinès.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat