El moviment per a la independència de Flandes creix, com mostren els resultats de les eleccions del passat mes de juny, i estudia i planteja un seguit de propostes per accelerar el procés. Una d'elles la llança un dels més destacats "pensadors" del moviment independentista, Frans Crols, que propugna que Flandes abandoni Brussel·les ja que és una ciutat perduda pels flamencs, que els francòfons farien servir de manera permanent com un arma per fer "xantatge".
A partir del passat dia 1 de setembre, a Bèlgica, el govern estudia la represa de les converses sobre el futur institucional d'aquest estat. Hi ha un seguit de propostes sobre la taula com abolir les eleccions federals i establir una confederació que sorgiria d'unes negociacions directes entre flamencs i valons. Però hi ha un moviment dins del conglomerat de forces independentistes flamenques que demana una independència immediata i la destrucció de l'Estat belga. A finals d'agost, aquest moviment va concentrar milers de partidaris a Ypres, en memòria dels milers de soldats flamencs morts durant la Primera Guerra Mundial degut a que no entenien les ordres dels seus comandaments valons.
En aquesta concentració, Crols va proposar una Flandes independent sense Brussel·les (a la capital belga hi viu sols un 10% de flamencs), on la majoria de la població és francòfona. Els reunits van dividir-se entre els qui l'aplaudien i els que el xiulaven i tots els partits flamencs van desautoritzar-lo, però el seu discurs confirma que renunciant a fer de Brussel·les un districte europeu o un condomini gestionat per Flandes i Valònia, una part dels independentistes flamencs prioritza la independència a mantenir un cert control sobre la capital belga.
Panorama polític
Les eleccions pels parlaments de Flandes, Valònia i Brussel·les del passat mes de juny van mostrar un creixement de les opcions polítiques partidàries de la independència de Flandes que, en el seu conjunt, van obtenir el 36% dels vots. Cal recordar que els flamencs son el 60% de la població belga i que a la Bèlgica actual el 70% del pressupost és a mans dels governs de Flandes, Valònia i Brussel·les. A Flandes hi ha tres partits parlamentaris que es defineixen com a independentistes. El més votat és el Vlaams Belang, d'extrema dreta, amb el 15,3% (va retrocedir un 9% respecte als anteriors comicis del 2004), el segon del país, rere el partit cristianodemòcrata (CDV), que va treure el 23% i que propugna un "federalisme evolutiu" destinat a reduir l'Estat central al mínim possible. El segon partit independentista més votat va ser la Nova Aliança Flamenca (NVA), amb el 13,1% dels vots. El seu líder, Bart De Wever, preguntat sobre els resultats a Valònia va dir: "No m'interessa la situació d'un país estranger" i va acusar els valons de continuar enganxats a la mamella federal dient que "ja en tenim prou, ni una sola gota més". El tercer partit parlamentari independentista és la Llista Dedecker (LDD), amb el 7,7%, dirigit per Jean-Marie Dedecker, procedent del partit liberal. El panorama polític flamenc es complementa amb els socialistes (15% dels vots) i els Verds (6,5%).
A Valònia, el panorama polític és totalment diferent ja que els més votats son els socialistes (33%), seguits dels liberals (23,5%), els democristians (16,5%) i els verds d'Ecolo (18,5%). A Brussel·les els més votats van ser els liberals del Moviment Reformador (26,5), seguits dels socialistes (23%) i els Verds (18%).
Amb el seu 36% de votants independentistes, Flandes sembla encapçalar la cursa cap a la independència dins de l'Europa comunitària, seguida pels escocesos (el SNP -Partit Nacionalista Escocès- va obtenir el 29% a les eleccions europees del passat mes de juny) i els catalans (20%, segons les enquestes més recents).
