El 9N és una victòria indiscutible de la revolució democràtica i nacional en marxa avui dia a Catalunya. I és alhora un fracàs de l'unionisme el qual, sense projecte alternatiu, s'ha basat en les lleis del postfranquisme fetes amb la pressió dels franquistes i dels golpistes militars. I amb l'únic argument de la por i la sagrada unitat d'Espanya. Aquesta estratègia de l'unionisme s'ha estimbat contra la voluntat de més de 2,3 milions de ciutadans que exigeixen el dret a decidir.
El SIC, des d'aquest informe, vol exposar quines són les faccions, accions i quins canvis de rumb poden fer els unionistes. El SIC ha observat, estudiat i analitzat l'unionisme, les seves estratègies i les seves contradiccions.
1.- La concentració contra el 9N a la plaça Sant Jaume, amb el míting de l'inefable Arcadi Espada, va demostrar una vegada més l'esclerosi de l'unionisme, el seu fracàs i la seva marginalitat en la política catalana. 200-300 persones, com a màxim, davant dels 2,3 milions del 9N. A més, les 200-300 persones a la plaça Sant Jaume van haver de ser protegits pels Mossos d'Esquadra quan una delegació de 50-60 persones d'Euskadi que volien veure de prop Barcelona i la diada del 9N els van titllar de feixistes.
2.- Un dels principals elements de crispació i tensió a Catalunya és l'actitud de la delegada del Govern, Llanos de Luna, recluïda a la seva delegació del carrer Llúria que ella mateixa ha transformat en el seu fort apache posant-hi barreres de ferro i camionetes de l'anomenada Policia Nacional. La delegada disfruta ensenyant el múscul i el paquet de l'Estat i s'ha convertit en una incendiària --i no pas una bombera, que seria la seva funció.
Naturalment, Llanos de Luna actua a les ordres d'un personatge que s'ha radicalitzat en els darrers anys: l'ultracatòlic ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el qual usa les eines de l'Estat i la Policia per a les seves finalitats polítiques. Aquestes actituds han provocat que, tant a l'adjudicatura de Catalunya com als cossos i forces de seguertat de l'Estat que viuen i treballen a Catalunya, des de fa anys, hi hagi una percepció diferent de la realitat. I tant l'adjudicatura com els cossos de seguretat, però, van quedar impressionats per la força, el civisme i el seny del 9N.
Comencen, doncs, a sentir-se veus entre ells que proposen distanciar-se d'un govern de Rajoy que agonitza. Un govern que té els mesos comptats davant la nova empenta del PSOE i la irrupció de Podemos, que junt amb el sobiranisme majoritari a Catalunya els col·loca davant d'un futur en el que no volen quedar empantanegats i compromesos davant de Catalunya i dels seus ciutadans, ja que Catalunya és la terra en la qual viuen de fa anys amb les seves famílies, i molts d'ells comencen a tenir, dins de la pròpia família, persones obertament sobiranistes.
S'està produïnt una separació entre dos bàndols dins del grup d'analistes del CNI"
3.- Un altre gran problema de l'unionisme és la dama de la Camarga, Sánchez Camacho, qui, amb la seva histèria unionista, s'ha convertit en una màquina de fer independentistes. I on més l'hi dol: entre els sectors socials més conservadors de Catalunya. Al propi partit de Sánchez Camacho comencen a sortir opositors a la líder, membres que ja no veuen Sánchez Camacho com a cap de llista en el cas que Mas avanci les eleccions, ja que Sánchez Camacho podria dur el PP al desastre --com de fet ja apunten totes les enquestes, que col·loquen el PP com a darrer partit parlamentari.
4.- Des de fa uns mesos el ministeri de l'Interior, altres ministeris, i les clavegueres de l'Estat estan actuant contra persones del sobiranisme i institucions amb amenaces de suposades irregularitats que podrien sortir a la llum pública. Amb tot, però, el ministeri de l'Interior --i el senyor Fernández Díaz en particular-- podria veure's obligat a rectificar la seva estratègia davant la fuetada de l'alcalde Xavier Trias, qui ha respost atacant les impresentables acusacions contra la seva persona. Fonts ben informades parlen, ara, de noves operacions de les clavegueres i del ministeri de l'Interior en curs, junt amb operacions d'Hisenda per acollonir diferents persones i entitats del sobiranisme.
5.- Allà on l'unionisme tenia fortes esperances era en una operació mediàtica centrada en potenciar 5 o 6 telepredicadors unionistes imposats als mitjans --ràdios i televisions catalanes-- per les quotes del PP i de C's. Aquests s'han quedat aïllats, desprestigiats, i sense arguments. I sols saben fer por, repetir les mateixes mentides i arguments espanyolistes, i s'ha començat a detectar que han generat un cansament en l'audiència, donat que pràcticament ningú se'ls pren seriosament. Les clavegueres, que van organitzar aquesta operació, es pregunten si han valgut la pena tantes despeses del fons de reptils.
6.- Amb tot, es presenten canvis. S'està produïnt una separació entre dos bàndols dins del grup d'analistes del CNI, seriosos i professionals, de l'unionisme radical. Consideren l'operació Societat Civil Catalana --la creació d'aquesta entitat per part de l'Estat-- un fracàs sense precedents i han demanat a l'Estat des de fa setmanes un canvi d'estratègia i de líders en l'unionisme.
L'esclerosi de l'unionisme és ja una realitat.
