Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 de de març del 2010 | 14:36
Crònica · Ideologia i pensament polític

L'enorme (ir)responsabilitat dels banquers, segons Joseph Stiglitz

El triomf de la cobdícia' és l'últim llibre publicat pel premi Nobel d'Economia del 2001, Joseph Stiglitz, un dels referents intel·lectuals del moviment altermundialista i una de les veus de referència de amplis sectors de l'esquerra d'arreu del món. Efectua un anàlisi sense embuts de l'actuació dels bancs i els banquers que primer van causar la crisi i ara se n'aprofiten.

"s increïble: els deutes exteriors i els dèficits públics de Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia són resultat de salvar els bancs, les equivocacions dels quals van portar la crisi. I ara aquestes institucions financeres fan fortunes mossegant la mà dels seus salvadors!", diu Stiglitz en entrevista publicada al setmanari Le Nouvel Observateur'. L'explicació que troba al comportament cobdiciós de bancs i banquers és que ni s'han canviat les regles ni les motivacions de les entitats bancàries: se'ls ha donat els diners que necessitaven per salvar-se, sense condicions, i els fan servir per augmentar encara més els seus beneficis, sense importar-los gens els costos socials. I no sols això, sinó que ara volen fer empitjorar la situació ja que reclamen la reducció dels dèficits públics amb el perill que comporta d'estroncar el rellançament econòmic. La seva conclusió: "s una excel·lent il·lustració de la miopia dels mercats i de la urgència de les reformes".

Pel que fa a l'onada d'especulació de les últimes setmanes en contra de l'euro, no creu que la moneda europea estigui en perill "si Europa es mostra forta i determinada". En el seu llibre destaca la responsabilitat dels banquers, que no només han fet malament la seva feina destruint les nostres economies sinó que han volgut donar les culpes a d'altres. "Els financers han fracassat per incompetència i cobdícia: han creat un sistema de remuneracions que porta a adoptar riscos excessius i estratègies a curt termini. Els reguladors no han impedit la mala conducta dels banquers, però quan es roba a una botiga s'ataca al lladre, no al policia que no apareix al moment. Ara bé, els economistes també han jugat un paper legitimant la ideologia de la desregulació".


Obama, massa tou amb els banquers

Les acusacions dels financers a la Reserva Federal nord-americana per no haver deturat la bombolla i al govern nord-americà per haver impulsat l'accés a la propietat immobiliària són absurdes, segons Stiglitz. Aquests arguments "són estúpids". s com si un industrial digués que perd diners perquè la seva mà d'obra és massa barata i en fa mal ús i, pel que fa a la compra d'habitatges, el govern "no recomanava vendre palaus als pobres". El premi Nobel es mostra crític amb el govern d'Obama dient que podria haver fet més. "Ha escollit un equip econòmic associat a les polítiques del passat. Ha donat centenars de milers de milions de dòlars als bancs, sense imposar condicions, i enlloc de recapitalitzar els seus bancs, els banquers han fet servir els diners per anar de vacances, pagar superbons i repartir dividends als accionistes". Per això, Obama ha perdut una part de la seva credibilitat, opina l'autor.

El president Obama ha prioritzat l'estabilització del sistema, ha escollit consellers com Lawrence Summers i Tim Geithner, que escolten més els mercats financers que a la resta de la societat, i cal tenir en compte que Wall Street va contribuir a la seva campanya electoral. Hi ha un horitzó d'esperança si s'apliquen les reformes aprovades pel G20 referents als fons propis dels bancs, a la reforma dels bons, etc. Per evitar noves crisis, l'autor propugna més transparència, la reforma dels incentius tant per les persones com per les organitzacions, estandaritzar els CDS (Credit Default Swaps, una mena d'assegurança contra les fallides), convertint tots els operadors actius en corresponsables en les operacions de salvament per tal d'evitar que sigui sempre el contribuent el qui acabi pagant les factures. Ara bé, "el sistema és pervers perquè els bancs massa grossos per fer fallida són subvencionats pel govern per fer-se més grossos encara. Però són massa grossos per estar ben gestionats".

"Reduir la importància del sector financer seria positiu: el fet de que el seu pes sigui el 40% del total dels beneficis de les empreses mostra fins a quin punt la nostra economia està distorsionada. Una reforma hauria d'afavorir activitats més útils: capital-risc, crèdit a les empreses, la investigació i la recerca,...", estima l'autor. Per a que les reformes funcionin haurien de fer-se a tot el món occidental, en cas contrari no passarà res, els banquers compten amb aquesta paràlisi.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat