"True Compass" (Vertadera brúixola) és el llibre de memòries del recent desaparegut senador Ted Kennedy (mort el 26 d'agost), l'últim dels germans d'una dinastia política que ha marcat el segle XX als Estats Units. El llibre, de 532 pàgines, es publicarà el pròxim dia 14. El que va ser senador durant quaranta anys explica
un seguit d'episodis personals de la seva vida i de la seva família, així com detalls sobre mig segle de vida política dels Estats Units. El llibre de memòries escrit pel famós senador de Massachusetts, que sortirà publicat dilluns vinent, ha estat àmpliament comentat i anticipat en el seu contingut pel diari "The New York Times" en la seva edició del passat dia 3 de setembre.
No amaga la seva addicció a l'alcohol ni les seves relacions amb un elevat nombre de representants del gènere femení, a partir del divorci de la seva primera esposa. El llibre també fa una sincera introspecció sobre l'efecte devastador que li van causar les tragèdies de la seva família. En aquesta publicació, els historiadors trobaran un seguit de revelacions com la trobada secreta del 1967 entre el president Lyndon Johnson i Bob Kennedy, crític ferotge de la guerra del Vietnam.
Explica Ted en aquest llibre que el seu germà va demanar al president poder negociar la pau a Indoxina i escriu: "Si el president hagués acceptat, Bobby hauria estat massa ocupat per ser candidat a la presidència". Però Johnson li va dir que no, ja que no es refiava d'ell ni de les seves intencions. Sobre l'assassinat del seu germà John, Ted sempre va acceptar les conclusions de la comissió investigadora de la qual Lee H. Oswald va ser l'únic que va disparar contra el president a Dallas, el novembre del 1963.
L'assassinat de John va tenir sobre el seu germà Robert (Bobby) un impacte tan fort que la seva família va témer per la seva salut mental. "Vam estar a prop de una tragèdia dins de la tragèdia", escriu Ted. I l'assassinat de Bobby, el 1968, va sumir a Ted en un profund forat negre. Primer no va poder tornar al Senat: el soroll de focs artificials o d'un cotxe que engega el motor el trastornaven. Va refugiar-se en l'alcohol i va dedicar-se a la seva tasca de legislador en el Senat. "Pensant en el que he fet, escriu, alguna vegada crec que la meva vida ha estat un constant intent de recuperar-me".
Alcohol i dones
Tota la seva vida el va perseguir el fantasma de Chappaquiddick, del 1969. El seu comportament va ser imperdonable quan el cotxe que conduïa, desprès de una nit de festa, va tenir un accident que va causar la mort de la seva secretaria i acompanyant, Mary Jo Kopechne. Ted va decidir no denunciar-ho fins el dia següent, va anar a dormir i al dia següent va denunciar l'accident. Així, va deixar que Mary Jo morís ofegada mentre ell se salvava. El llibre de memòries revela que aquest incident va accelerar la mort del seu pare Joe, vell i malalt, i nega que aquella nit estigués borratxo i que hagués tingut una relació sexual amb la seva secretaria.
El 1991 va haver un altre capítol fosc de la seva vida quan va treure del llit al seu fill Patrick i el seu nebot William Smith per portar-los a fer una ronda per diferents locals per anar de copes. Aquella nit, segons sembla, Smith va violar una noia però en el procés que li van fer va resultar absolt gràcies al testimoni del seu oncle Ted.
Al llibre, Ted confessa que ha gaudit de la companyia de les dones i de l'alcohol més del que era raonable, i que va excedir-se en aquests plaers: al voltant d'aquests fets va sentir explicar moltes històries, algunes vertaderes, altres exagerades i altres injurioses. Va ser amic de diversos presidents, però no va ser el cas amb Jimmy Carter, amb qui va competir per la nominació demòcrata a les eleccions presidencials del 1980 i a qui acusa, en el llibre, de ser excessivament tímid en la reforma sanitària.
"Un home difícil de convèncer -diu Ted- en primer lloc perquè no escoltava". Sobre el president Reagan, Ted explica que va anar a veure'l a la Casa Blanca amb un grup de senadors per convèncer-lo d'imposar límits a les importacions de sabates i productes tèxtils. Ted revel·la que Reagan es va fixar en les sabates que ell duia i que el president va dedicar la mitja hora d'audiència a parlar de les sabates, a explicar anècdotes de l'època en què ell en venia per encàrrec del seu pare però no va dedicar ni una sola paraula a les importacions. Això sí, en acomiadar-los, Reagan li va dedicar un somriure.
