Bilbo · L'alt tribunal, en un fet que no tindria precedents, podria donar prioritat absoluta i total al recurs i prendre una decisió abans del 18 d'abril, quan acaba el termini per presentar els candidats a les eleccions locals del 22 de maig. Si fos així i, a més, els magistrats esmenéssin al Suprem i donéssin la raó a Sortu, la formació podria estar present a les urnes amb totes les de la llei.

S'ha de reconèixer que aquest escenari té dos punts febles: cal que el Constitucional consideri matèria urgent el Cas Sortu i que després d'unes ràpides deliberacions dictamini que el partit compleix els requisits de la Llei de Partits. Automàticament els independentistes presentarien llistes dins dels terminis exigits i competirien electoralment amb la resta d'opcions polítiques. Des d'aquesta perspectiva, la negativa del Suprem només hauria estat un petit entrebanc sense cap conseqüència. Una "anècdota", en paraules del líder dels socialistes bascos, Jesús Egiguren.

L'altra possibilitat té dos apartats: el Constitucional no es dona pressa, deixa passar el temps, Sortu no es pot presentar als comicis i mesos després els magistrats sentencien que sí, que el partit abertzale ha de ser legalitzat. O bé que l'alt tribunal avali la resolució del Suprem i, Sortu, definitivament, acabi a la paparera. Si es dona aquest últim cas, tots els esforços de l'esquerra abertzale per adaptar-se a la Llei de Partits hauran estat en và i caldrà començar de zero novament.

Aquesta seria la situació més negativa perquè el missatge que estaria enviant l'Estat a l'esquerra abertzale és que encara no vol un escenari polític normalitzat a Euskal Herria, una aposta que ajornaria l'inici del procés de pau que necessiten bascos i espanyols. De moment, i a l'espera de la posició que adopti el Constitucional, l'esquerra abertzale il·legalitzada passa al "pla B" amb l'ajut dels seus aliats estratègics, Eusko Alkartasuna i Alternatiba. Sortu, a través d'una nota, assegura que la seva il·legalització "és un intent de tancar les portes a la il·lusió que s'està estenent per tot Euskal Herria" i creu que al darrere de la decisió "política" del Suprem hi ha "una estratègia definida pel PSOE i el PP".

No està en joc que l'esquerra abertzale torni als ajuntaments. No és una simple qüestió electoral. La presència normalitzada i legal de l'esquerra abertzale en la vida política del País Basc i Navarra és imprescindible si es vol posar les bases d'un futur procés de pau. L'alto el foc d'ETA i l'aposta de Sortu per la no violència, la democràcia i la política són els esforços que està duent a terme l'esquerra abertzale per acabar definitivament amb el conflicte basc d'una manera ordenada, dialogada i justa. La resposta de l'Estat no està a l'altura de les circumstàncies. Els jutges, el govern espanyol i el PP simplement intenten endarrerir un procés irreversible que ja no controlen.