L'explosió de Thiago aquesta pretemporada evidencia la modernització del futbol blaugrana. Un camí que va iniciar-se amb Luis Milla i que l'hispano-brasiler està cridat a fer evolucionar.
La figura del quatre neix del pensament futbolístic de Cruyff. El joc de possessió, la pilota com fil conductor, l'estil de joc ofensiu i bonic com a camí per a la victòria necessitaven d'un motor. Un jugador, una peça, capaç de fer funcionar tota la resta. Qualitat tècnica en recepció i distribució, visió de joc i capacitat de lectura tàctica dels partits, eren les qualitats necessàries per ocupar aquesta demarcació al mig del camp. No calia ser alt, ni fort, ni ocupar gran part del camp, n'hi havia prou amb dominar la pilota.
Luis Milla, Guillermo Amor i Josep Guardiola van ser els primers i més clars exponents de la pedra filosofal del Cruyffisme. Inicialment, l'holandès volador situava aquest jugador al mig del camp per davant de la defensa, en una demarcació molt endarrerida. Lluny de l'àrea rival, sense assumir riscos en la passada i ajudant la defensa a treure la pilota des del darrere. Amb els anys però, aquest disposició sobre la gespa ha anat variant, evolucionant. Han hagut de passar molts anys i més dubtes, però el quatre del Barça s'ha modernitzat, s'ha fet gran.
Enlluernat pels Milla, Amor i capità Guardiola, Xavi Hernández no arriscava mai en la passada. "No perdis mai la pilota", li havien dit sempre. I no ho feia. Mai. Jugava amb l'elegància pròpia dels directors d'orquestra però semblava interpretar partitures passades. Fins que Frank Rijkaard el va canviar. Va fer-lo abandonar la protecció dels dos centrals, la necessitat de mantenir la possessió i el va situar a camp obert. A jugar amb risc, a ser atrevit, a decidir partits a través de la passada. A conduir el joc de l'equip des d'on es decideix el resultat. A les virtuts del '4' cruyffista, s'hi afegien ara risc en la passada i arribada des de la segona línia.
L'últim graó d'aquesta evolució ha arribat amb Iniesta i Thiago. Don Andrés ha perfeccionat millor que ningú aquest concepte. Hi ha afegit desbordament, desequilibri en l'un contra un. El motor capaç d'assistir, de fer jugar, de marcar el ritme i de generar superioritats superant el seu defensor. A més, hi ha afegit capacitat defensar, sacrifici en la pressió i intensitat en la recuperació. Només li mancava el gol, que arriba amb Thiago Alcántara.
El seu entrenador no es cansa de repetir que cal anar poc a poc, pas a pas, perquè sap el que té entre mans. Guardiola, el nen que va ser un dels primers '4', té en el fill del campió del món Mazinho l'evolució perfecte del que és el joc del Barça. Qualitat tècnica en recepció i distribució, visió de joc i capacitat de lectura tàctica dels partits herència de Cruyff. Atreviment, risc i llibertat d'acció de l'era Rijkaard. Desequilibri i desbordament obra d'Iniesta. I la gota de personalitat pròpia. El gol.
