I afegeix al respecte que "Quan el moviment independentista es començava a intuir -parlo del moviment massiu, el que va portar el president Mas a convèncer-se que la realitat social del país havia canviat-, aquest columnista encara tenia esma d'anar a dinars i sopars on es xerrava del tema. Cadascú hi deia la seva. Una seva totalment improductiva i il·lusa, esclar, però que deixava a tothom satisfet. De passada, servia a molts per anar-se buscant aquella beta que permet anar-ne tirant i de la qual els parlava al principi. Va ser en una d'aquestes trobades que, fart de l'enorme inconsciència que hi governava i que portava a pensar que la independència arribaria com arriba la primavera, vaig dir prou. Recordo quan un conegut guru va dir que aquestes coses arriben, molts cops, sense esperar-s'ho. Aleshores vaig preguntar als assistents si aquesta independència de la qual parlàvem arribaria al matí o a la tarda: "Un fet tan important no vull que m'agafi en una postura inconvenient, ja m'entendreu". Encara que em van entendre, no van estar disposats a acceptar-me la gràcia".

Per a ell "Ara s'ha planificat, de manera absolutament inconscient al meu entendre, un referèndum amb data fixa. S'ha cedit a un populisme descordat que procura quedar bé sempre repetint que si els cecs necessiten un gos pigall, els bornis tenen dret a reclamar-ne mig. És a dir, reiterar l'absurditat que es vol sentir. Però les coses que acostumen a sonar bé, a ser agradables a l'orella d'aquells que volen quedar satisfets, difícilment serveixen per governar. I deixar jugar la CUP a fer de dirigents comporta bromes pesades, com ho serà aquest pretès referèndum planificat per al setembre que ve".

Així, assegura també  que "La independència d'un país és una cosa seriosa. I si bé el "referèndum voluntari" del 9-N va ser tremendament útil -venint d'una prohibició, ho vam aprofitar per dir al món que no anàvem de broma-, un segon referèndum de les mateixes característiques pot portar-nos a llençar part del que hem construït. Perquè l'objectiu ha de ser un referèndum pactat. No, com molts es pensen, després de descafeïnar-lo a Madrid. Parlo d'un referèndum pactat amb el món. Una consulta resultat d'una llarga acció internacional que acorrali els que manen a Espanya. "Així, ¿no tindrem la independència per als torrons de l'any vinent?" No. "I per als del 2018?" Em temo que tampoc. "No digui això, home, que desil·lusionarà el personal!" Aleshores, senyors meus, la pregunta esdevé inevitable: ¿és que potser no estem disposats a lluitar durament, amb perseverança, durant anys si cal, per la independència de Catalunya?".

I conclou Roig "Si ens en sortim i comencem a acceptar que hauran de passar diverses eleccions, que durant molt de temps els programes dels partits -que així ho creguin convenient- hauran d'incloure la celebració d'una consulta i explicar com hi avançaran (tribunals internacionals, ONU, pactes amb països a favor, etc.), només en aquest cas, dic, potser farem alguna cosa. El populisme ho ha envaït tot. En general, s'ha venut a la població que les coses es poden aconseguir sense esforç. Pel que fa a la independència de Catalunya, ara ho començarem a pagar".