Iniciar un negoci en temps de crisi és una heroïcitat. Per les traves administratives que cal superar, i perquè no hi ha ni un sol estímul fiscal o reducció que ajudi les empreses novell a aixecar el vol els primers anys. Euskadi, però, que té competències en matèria fiscal, va aconseguir que el 1993 l'Estat espanyol acceptés l'aplicació d'ajudes concedides en forma d'exempcions fiscals a noves empreses que s'establissin en aquest territori. Aleshores, la UE ja va considerar aquestes ajudes com a "incompatibles" amb el dret comunitari, i va exigir a l'executiu espanyol que recuperés els diners suposadament perduts amb aquesta exempció de l'impost de societats durant deu anys a les empreses de nova creació, i de la concessió de crèdits fiscals a la inversió del 45% i reduccions en la base imposable d'aquest tribut durant cinc anys. L'any 2000 Brussel·les va aconseguir la desaparició d'aquesta ajuda fiscal, i avui, onze anys després, la Comissió Europea vol enviar aquest cas al Tribunal Europeu de Competència i vol multar l'Estat espanyol perquè no ha fet marxa enrere a Euskadi.
Doncs bé, la decisió d'aquesta institució europea coincideix en el temps amb una onada de propostes d'experts que justament van en la línia que pretén sancionar Brussel·les. En un moment en què la taxa de creació d'empreses, imprescindible per reactivar l'economia a través de la demanda i la creació de llocs de treball, està sota mínims, i la taxa de destrucció d'empreses no deixa de créixer, molts coincideixen a reclamar mesures d'estímul fiscal per als emprenedors. Justament, allò que va fer Euskadi el 1993 i que va donar com a resultat empreses amb creixements i beneficis elevats, i sobretot, una taxa d'ocupació molt per sobre de la mitjana espanyola. Encara avui, al País Basc es registra una taxa d'atur fins a deu punts inferior a la mitjana.
Carles Tusquets, president del grup Banco Mediolanum i expert en borsa, explica a Tribuna Catalana que "el govern espanyol, i també la resta de països que es troben en una situació d'estancament econòmic, haurien d'aplicar una nova política fiscal que contempli les anomenades 'vacances fiscals' durant els primers anys de vida de les empreses". Per a Tusquets, donar aquest primer respir als emprenedors, i "potenciar la formació, que mai no ha estat tinguda en la consideració que mereix a l'Estat", és imprescindible perquè l'economia espanyola pugui començar la recuperació.
Malauradament, sembla que la direcció que prenen les institucions comunitàries és la contrària. I tampoc l'Estat espanyol està disposat a donar un cert marge respecte a l'impost de societats, que és la gallina dels ous d'or de la caixa fiscal espanyola. Països com Noruega o Irlanda, aquest últim en el punt de mira de la comunitat internacional per suposats problemes de solvència que el mateix executiu irlandès ha desmentit, van aconseguir una remuntada econòmica impensable gràcies a una política d'incentius fiscals per atraure capital estranger en el seu territori.
