Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de de juny del 2010 | 13:42
Crònica · Economia

El gran error de Caixa Penedès i Caixa Laietana

Els seus directius mai no s'han entès. La química era inexistent, fins al punt que determinades animadversions i també lluites per mantenir el poder van escapçar una possible fusió que hauria evitat la sortida de Catalunya d'aquestes dues caixes d'estalvi. Tant Laietana com Penedès van trobar les portes obertes a les fusions que s'articulaven a Catalunya, igual que Caixa Girona. Però van preferir treure pit en solitari. Fins que el govern català i el Banc d'Espanya els advertiren que el viatge no estava organitzat per a solters. Calia anar-hi en parella o en família. Aleshores es van plantejar d'anar-hi junts, Laietana i Penedès -el final de Caixa Girona ha estat l'absorció per part de La Caixa-, però precisament el rebuig frontal de les dues cúpules directives va impedir qualsevol acord. I la solució final que han trobat les dues entitats catalanes és, com a mínim dubtós per al seu futur. Una per cada banda, s'han sumat a dos projectes de SIP, fusions fredes o virtuals, amb caixes espanyoles al capdavant. Penedès es trobarà amb Sa Nostra, CajaMurcia i CajaGranada, mentre que Laietana quedarà encara més diluïda en un SIP liderat per Caja Madrid i Bancaixa.

Sobre el paper, la fusió freda és una plataforma conjunta per accedir al FROB que manté la personalitat jurídica de cada entitat, l'activitat comercial i la gestió de l'obra social al territori. Però, amb forma jurídica de banc i seu a Madrid, trasllada el centre de decisió sobre qüestions rellevants com la gestió del risc en el crèdit, les inversions, la solvència i la liquiditat de les entitats a una assemblea integrada per totes les entitats, amb quotes de representació per dimensió de les caixes. s per això que molts experts remarquen que no és cert que les obres socials de les caixes que participen en un SIP estiguin garantides, tot dependrà de quins mecanismes de distribució del pressupost es marquin en l'assemblea, i que no cal oblidar que l'objectiu del SIP és aconseguir els diners del FROB per salvar les caixes, no pas mantenir l'arrelament al territori.

Així doncs, queden per endavant cinc anys, el termini màxim per a retornar els diners del FROB. Aleshores, les entitats integrades en el SIP poden decidir si hi segueixen o pleguen. Una possibilitat, la de marxar, que ningú no troba viable, sobretot perquè la situació de les caixes no haurà millorat tant com per desfer els acords econòmics entre elles.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat