Si la situació financera que travessa la Generalitat de Catalunya és dolenta, la valenciana no hi va al darrere. Tot al contrari, el caos és tan sever que el govern presidit per Francisco Camps s'ha vist obligar a emetre deute públic en canvi d'un interès ben galdós: el 4,75%, igual com al Principat, molt per sobre d'allò que actualment ofereixen els bancs i les caixes, que amb prou feina si superen el 3%. I amb l'afegit, com al nord, que les despeses pels tràmits corresponents i per l'assegurança escaient van a càrrec, és clar, de la Generalitat. No hi havia cap més eixida, de fet. Els números vermells fan feredat, fins al punt que el deute valencià en relació al seu producte interior brut (PIB) és, de fa anys, el més elevat de tot l'estat espanyol. En part, com resulta obvi, pel pobre finançament autonòmic dels valencians, que aporten molt més que no rebren de la caixa comuna; i no menys important que això, pel balafiament de recursos públics en esdeveniments de dubtosa rendibilitat, si no directament ruinosos per les arques públiques pròpies.
La quantitat que emet la Generalitat Valenciana amb forma de bons és de 1.000 milions, i la despesa que tot plegat implicarà supera els 77 milions. El termini per demanar-ne s'obre aquest dijous, 2 de desembre, i es clourà el dia de la rifa de Nadal, el 22 d'aquest mateix mes. Com en el cas català, hi ha un munt d'entitats que exerceixen com a intermediàries, per bé que en destaquen quatre: les indígenes (encara que ja no tant, després de les SIP que han acordat) Bancaixa, Caixa Mediterrani (CAM) i Banc de València (participada en un 30% per Bancaixa) i la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Bancaixa, CAM i la Caixa repartiran 200 milions cadascuna, mentre el Banc de València n'adjudicarà 100 més. De la resta, se n'encarregaran el Deutsche Bank, Banco Pastor, Banc Sabadell, Catalunya Caixa, la Caixa d'Enginyers, el banc Mediolanum, Caixa Ontinyent i la Caixa Laietana. Ahorro Corporación, de la seua banda, en repartirà 130 més a través de les entitats que en formen part: Unnim, Gaesco, Caixa Penedès, ACF, Ibercaja, Unicaja, CAI i Cajasol.
Tenint en compte que les lletres del Tresor espanyol a dotze mesos s'abonen a un interès del 2,37%, l'oferta llançada per la Generalitat del sud és sucosa. Atès que la quantitat és força inferior a l'emesa al Principat (3.000 milions d'euros), és previsible que la demanda puga ultrapassar l'oferta. Pel govern valencià resulta urgent de captar fons com siga al més aviat possible, ja que la venda de patrimoni prevista no serveix per sufragar despesa corrent com ara el cobriment dels venciments de deute ja adquirit amb anterioritat i per tal de pagar alguns dels molts proveïdors que fa anys que esperen que la Generalitat satisfaga les quantitats que se'ls deuen. Hi ha empreses subministradores de l'administració valenciana que són a punt de fer fallida per culpa dels abonaments incomplerts pel govern de Camps.
El conseller d'Economia i Hisenda valencià, que alhora és vicepresident segon del Consell, Gerardo Camps, ha venut les bondats dels bons autòctons, un sistema de finançament que més d'un i de dos coreligionaris seus van criticar obertament quan el govern català va estrenar la mesura. A tall d'exemple, el número tres de l'executiu ha afirmat que recomanarà als seus pares d'adquirir-ne, per la fiabilitat que en percep i la rendibilitat que significa.
L'amortització del deute emès, segons és previst, serà traspassada el 22 de desembre del 2011, quan tot just farà sis mesos de les eleccions valencianes. Uns comicis en què tot sembla indicar que el PP renovarà la seua majoria absoluta i que, per tant, farien que aquells que han generat aquesta situació de gravetat extrema dels comptes públics hagen de gestionar-ne l'eixida, tenint en compte, a més, que és probable que els conservadors governen també l'estat el 2012. Un escenari ben complicat per Camps (si encara continua, en aquella data) i els seus, que fonamenten bona part del seu discurs de govern en el greuge comparatiu envers els valencians que practica el gabinet espanyol.
