No hi ha cap estudi que digui que el fet que 1.500.000 persones que surten al carrer per denunciar un Tribunal Constitucional que trepitja els principis bàsics d'una democràcia faci incrementar el PIB d'aquest territori perquè l'autoestima de la població, en veure's unida per una causa, es dispara tant que l'endemà arriba a la feina amb un entusiasme desbordant que dispara la productivitat de l'empleat. En canvi, sí que hi ha estudis, o això ha publicat la premsa aquests dies, que calculen que el PIB espanyol creixerà un 0,7% gràcies a la victòria de la selecció espanyola al mundial de futbol. El triomf de la "roja", segons els experts que signen estudis, farà que l'Espanya de Zapatero surti abans de la crisi perquè la gent es llançarà a consumir embriagada de patriotisme i treballarà com mai durant uns dies.
En canvi, a Catalunya, ni els triomfs del Barça, ni la massiva manifestació on, per cert, onejaven més estelades que no pas senyeres, no ha servit, ni ara ni mai, perquè Catalunya millori el seu sistema financer, ni perquè es redueixi l'espoli fiscal a què la sotmet l'Estat, ni tampoc per incrementar el seu PIB, que altrament també aniria a parar a la caixa solidària de Madrid. La ressaca de la manifestació del 10 de juliol incrementarà un altre paràmetre que no és tangible com el PIB, l'autoestima d'un país. Però seran de nou els polítics els qui tindran l'oportunitat immediata de gestionar aquest sentiment. I aquí de nou apareixen els números que tant agraden als espanyols. Al Congrés espanyol el PSC, amb els seus 25 diputats, tindrà ocasió de plantar cara als seus camarades del PSOE i jugar amb l'aritmètica parlamentària, i així defensar, com diu, el 100% de l'Estatut.
I encara un altra xifra: la de la manifestació de dissabte. 1.100.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 1.500.000 segons els organitzadors, Òmnium Cultural, i 56.000 persones segons una empresa de recompte que ni tan sols apareix registrada com a tal, però que ha fet contents els mitjans de comunicació espanyols/espanyolistes (El País inclòs). Doncs bé, si donem per vàlida aquesta xifra, ja tindrem una vara de mesurar útil per quan tornin a sortir al carrer els anti-avortistes, els qui defensen l'espoli dels papers de Salamanca, els capellans a favor del PP, les concentracions contra ETA, etc.
