L'escriptor i professor universitari, Ferran Sáez i Mateu, ha recordat a un article a l'ARA que l'Estatut del 2006 "va ser l'últim intent d'encaixar la identitat catalana en el si d'una Espanya que no l'admetia --ni l'admet, ni l'admetrà mai-- com a tal".

"Es tractava d'un projecte plurinacional --ha continuat a l'article L'Estatut, ara sí?--, en aparença acceptable per les dues parts, que tenia un avantatge innegable: no suposava cap sotrac important ni portava associat cap risc. Ni Catalunya havia de patir per una possible sortida de la UE ni Espanya havia de preocupar-se per perdre de cop i volta un 20% del seu PIB". Sáez ha continuat explicant que en aquell context, l'any 2006, votar aquell Estatut "no era cap insensatesa" ja que el document era "consensuat amplíssimament al Parlament i votat per la majoria dels catalans".
Un país fort no necessita portar la seva acció diplomàtica a l'extrem de la 'coacció preventiva'"
L'autor de l'article ha recordat que finalment "les pulsions més arrelades del nacionalisme espanyol van acabar desestimant aquest projecte, que era generós en tots els sentits". "¿Resulta honest, en aquest sentit, proposar ara falses "terceres vies" que no són res més que una acceptació in extremis de l'esperit de l'Estatut no retallat?" s'ha qüestionat l'escriptor. "Jo crec que no només són deshonestes, sinó que mostren una debilitat que ningú no s'esperava" ha sentenciat.

Finalment Sáez ha conclòs que un país fort "no necessita portar la seva acció diplomàtica a l'extrem de la "coacció preventiva"; ni el seu govern recorre per sistema a una mena de silenci administratiu perpetu quan no sap com encarar els problemes; ni amaga a la tele les imatges de les manifestacions que van contra els seus interessos; ni rectifica oportunistament i de qualsevol manera, com fan els nens petits quan els han enxampat amb una mentida". "En fi, no descartin una gegantina manifestació a Madrid, amb autocars arribats de tot Espanya, i una gran pancarta on hi posi:¡Ahora queremos el Estatut! " ha dit.