Segona pantalla, segona lliçó, segon escarment. I és tot just aquí on comença una nova etapa. Cal parlar-ne sense dramatismes, obertament, però sense amagar per què som on som".

I creu Sáez Mateu que "la culpa no és de la CUP, ni de Junts pel Sí, ni de cap altre partit en concret. De fet, en democràcia no hi ha culpes, sinó vots. El personal ha decidit el que ha decidit, i punt".

I a partir d'aquí planteja que el que caldrà és pactar i en relació això afirma "tot pacte exigeix per força diàleg i negociació, i tota negociació política implica renúncies. En cas contrari no és un diàleg, sinó un monòleg creuat que no porta enlloc" i "Suposo que tothom és conscient de l'enorme responsabilitat que tenen els que van optar per la velocitat en detriment de l'objectiu. Suposo que a hores d'ara també tenim clar que aquell nyeu-nyeu ximplet dels "fulls de ruta" ha passat a millor vida, oi?".

I conclou "i finalment, cal entendre que l'objectiu a què s'aspira no reclama una majoria qualsevol, de la meitat més u. Si tenim clar tot això hauríem d'actuar en conseqüència, cosa que es tradueix a fer política, és a dir, parlar, negociar, imaginar. Sense dramatismes, sense retrets, serenament" ja que "Si la primera majoria absoluta independentista de la història del Parlament no aconsegueix sumar forces per investir un president i formar govern, es caurà en un ridícul polític fenomenal".