Deixem enrere el 2009 sense saber massa bé que ens espera, econòmicament, aquest 2010. Encetem l'any amb alguns indicadors no massa esperançadors, com ara el creixement de l'atur -hi ha una vintena de grans empreses a Catalunya en situació de crisi que plantegen gairebé 2.000 acomiadaments pendents d'executar aquest any-, la caiguda del PIB o de les importacions i exportacions.
Però també hi ha dades més esperançadores, com el manteniment del nivell tecnològic alt dels béns produïts a Catalunya, que són la clau de volta per sortir de la crisi amb garanties de futur, una caiguda inferior de la producció industrial respecte a l'any 2008, i per primera vegada en gairebé dos anys, un signe positiu en les vendes de vehicles, un dels sectors més potents del nostre país en volum de PIB i d'ocupació.
El 2009 ha estat considerat un any nefast per a l'economia, però també per a molts l'any de transició. El 2010 ha de ser, teòricament, el punt d'inflexió que dóna pas a la recuperació. Les previsions del Govern català apunten a l'inici de la recuperació econòmica en el segon semestre d'enguany, uns mesos abans que el conjunt de l'economia espanyola. A Europa, però, no veuen gens clar que l'Estat espanyol se'n surti del tot el 2010.
Sigui com sigui, Catalunya té sobre la taula un munt de reptes econòmics, molts dels quals, lamentablement, estan lligats de mans i peus a la voluntat de Madrid de complir el minso model de finançament. Arribaran els diners amb què compta el conseller Castells? s una incògnita. El 2010 serà un any perdut per a la Generalitat pel que fa a la gestió del servei de Rodalies per manca de pressupost? També és una incògnita.
De fet, hi ha molts projefectes catalans que estan empantanegats per manca de pressupost, que altrament no seria una problema si l'Estat retornés al país encara que fos una part del 10,5% del PIB que cada any espolia en nom de la solidaritat interterritorial. Enguany també serà clau per a les caixes d'estalvi catalanes, que després que moltes hagin fet el camí en solitari durant més d'un segle, ara aniran de la mà, obligades per la crisi. Serà la prova de foc per reconduir una drecera que semblava perduda després d'aventures en molts casos arriscades amb el sector immobiliari i amb expansions sobredimensionades.
En general, els experts no tenen clar que el 2010 sigui l'any de la recuperació definitiva, però sí que tenen clar que l'acció de cada govern marcarà la tendència en aquest sentit. A casa nostra s'acosten eleccions nacionals, caldrà estar amatents als plantejaments de cada formació en l'àmbit econòmic, i creuar els dits perquè aquests no confonguin massa els objectius partidistes amb les necessitats reals d'un país en matèria econòmica. A l'Estat espanyol les eleccions han d'arribar més tard, però què faci Madrid, i sobretot, allò que no faci, és a dir, allò que incompleixi respecte a Catalunya, marcarà molt el nostre camí.
