Aquesta setmana es va fer la inauguració formal de la seu de l'Institut Ramon Llull a les Illes Balears, després que fa uns mesos es ratifiqués la reincorporació del govern de les Illes al patronat de l'IRL. A la inauguració de la seu, Josep Bargalló va voler deixar clar que l'IRL tindrà dues seus, a Catalunya i les Balears, i quatre delegacions: París, Berlín, Londres i Nova York. Tant la seu de Catalunya com la de les Illes Balears seran el "centre neuràlgic en la presa de decisions".
De moment la directora adjunta a Balears, Fanny Tur, va avançar que en els propers mesos realitzaran una feina en clau interna amb les institucions de cadascuna de les Illes i també amb els representants del seu món cultural per donar a conèixer la tasca de l'Institut i arribar a acords amb els Consells Insulars. s d'esperar que l'activitat de l'IRL pels propers mesos tindrà un marcat accent Balear.
Casualitat o no, aquest nou pas endavant en la bona feina que realitza l'IRL ha tingut lloc precisament la mateixa setmana en què Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, ha tornat a posar en qüestió la unitat lingüística i ha tancat qualsevol acord a curt termini per facilitar la reciprocitat entre les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià, que ja fa temps que s'aplica a Catalunya. Això era el que demanava una moció aprovada la setmana passada al congrés de diputats espanyol. Realment des de l'inici del tancament dels repetidors del senyal de TV3 al País Valencià s'ha evidenciat la visceralitat que es desferma quan es planteja el reconeixement de la unitat lingüística i també la manca de voluntat política, per dir-ho d'alguna manera, per resoldre aquest tema que es va allargant amb promeses i bones paraules que queden en paper mullat.
s una situació trista. s trist que en l'actual moment de crisi, escàndols i debilitat política es tregui de l'armari un discurs reaccionari i fins i tot agressiu, que semblava que per maduresa s'estava començant a superar. s més trist que això succeeixi amb el silenci còmplice més absolut del govern de l'Estat espanyol. No sorprèn, és el que sempre ha passat, però no deixa de ser simptomàtic d'un 'status quo', d'una situació ambigua i conflictiva que interessa que es mantingui. s una situació que fa bona aquella expressió que diu "en temps de guerra tot forat és trinxera": ara qualsevol fet, qualsevol situació serà utilitzada per fer demagògia, atiar falsos fantasmes i promoure el secessionisme lingüístic.
La millor recepta davant d'això és continuar trenant i fent feina de fons, com la que fa la societat civil i també institucions com ara IRL. No ens hem de quedar neutralitzats ni aclaparats per falses i estèrils polèmiques, feina de fons, constant i efectiva, però també posat a cadascú al seu lloc.
