L'episcopat espanyol manté silenci davant les darreres amenaces de mort sofertes pel bisbe català Pere Casaldàliga ja fa dos mesos. El claretià Casaldàliga (Balsareny, 1928) exerceix la seva missió episcopal a Sao Fèlix do Araguaia (Brasil).
Algun medi espanyol, però, ha donat suport al bisbe català. És el cas de ReligionDigital, dirigit pels periodistes José Manuel Vidal i Jesús Bastante. Aquest fet mostra la distància existent a Espanya entre el vell catolicisme oficial, simbolitzat per cardenals com Antonio M. Rouco i Antonio Cañizares, i el catolicisme de base.
A Catalunya, la manera d'expressar-se de la Conferència Episcopal Tarraconense ha estat a través del seu secretari portaveu, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives. L'arquebisbe ha manifestat el suport solidari del bisbes de Catalunya a Casaldàliga i ha recordat el reconeixement del Govern de Catalunya.
El Govern va concedir el Premi Internacional Catalunya a Casaldàliga per la "seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler".
I l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, sempre atent a l'actualitat, va dir recentment: "Tinc una relació personal amb el bisbe Casaldàliga. Va ser professor meu. És un home que es pren seriosament l'Evangeli i el compromís de l'Església al peu de la lletra. És un model de coherència entre la fe cristiana i el compromís social de defensa de la justícia i dels drets de les persones".
