La profunda crisi econòmica mundial incideix de manera especial, en el nostre primer món, en els sectors més febles. Es calcula que, només al nostre país, unes 100.000 persones han deixat de rebre la prestació de l'atur i no tenen cap ingrés econòmic.
Moltes d'aquestes famílies s'adrecen a les institucions socials dels seus barris i ciutats, a la recerca de tot tipus d'ajuts, inclòs també l'alimentari. Una de les institucions que rep més demandes és Càritas, fins al punt que els seus responsables reconeixen obertament que es troben col·lapsats. No és cap casualitat que Càritas i altres entitats directament relacionades amb l'Església catòlica estiguin desbordades. Perquè molta gent arreu coneix, respecta i valora l'extraordinària tasca que duen a terme per pal·liar la pobresa i la marginació.
Fa poc, a partir d'un acurat estudi encarregat per la Direcció General d'Afers Religiosos, es va poder constatar una vegada més que l'Església catòlica, a través d'instituts religiosos, entitats, moviments i grups de tota mena, és una de les institucions que més i millor treballa en aquest camp. A casa nostra, darrerament el Consell Pastoral Diocesà de Barcelona, els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears i la Plataforma d'entitats catòliques amb els immigrants, on hi ha entre d'altres Justícia i Pau han expressat ben clarament la seva postura crítica davant la crisi econòmica, tot aportant diverses idees i propostes.
En aquest sentit, els capellans del Fòrum Ondara del Bisbat de Solsona han decidit entregar el 10% del seu escàs sou per ajudar les famílies que més estan patint la crisi. El gest simbòlic d'aquests capellans té molt de valor, perquè el seu sou se situa al voltant dels 600 euros mensuals. I per la seva banda, la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat s'ha mostrat la més sensible a aquesta punyent realitat de la crisi econòmica. El seu bisbe, Agustí Cortés, va ser el primer que va dedicar una carta dominical a reflexionar sobre l'abast de la crisi i s'han dut a terme altres iniciatives, com ara una taula rodona en què van participar el bisbe, un dirigent sindical i un responsable de Càritas.
Normalment, la imatge de l'Església catòlica s'associa als posicionaments de la jerarquia sobre els tòpics de sempre al voltant de la moral sexual i l'ortodòxia en sentit general. S'oblida, tanmateix, tot el que s'anomena la Doctrina Social de l'Església, és a dir els ensenyaments eclesials, encícliques i textos sobre temes socials que s'han anat publicant des de fa 128 anys. Textos d'una dimensió profètica que avui, en el marc de l'actual crisi econòmica, tenen una vigència inqüestionable.
Segurament són la part menys coneguda dels ensenyaments o del magisteri de l'Església. Més d'un lector quedarà bocabadat si s'entreté mínimament, encara que només sigui uns minuts, a llegir algun dels "Textos oblidats de la Doctrina Social de l'Església".
