Veus assenyades del catolicisme català demanen als bisbes de Catalunya que es mullin en l'actual situació cívica i política. Eduard Ibàñez, director de Justícia i Pau de l'arquebisbat de Barcelona, expressa una convicció: "L'Església catalana, atès el seu important pes social, inevitablement està cridada a jugar un paper important en aquest nou escenari. No en pot restar com a simple espectadora".
L'episcopat només por definir-se d'una manera. En coherència amb la doctrina eclesial universal i també catalana en defensa dels drets i deures de les persones i els pobles. Un d'aquest drets és el de la independència (Compendi de la Doctrina Social de l'Església, n.157).
Carles Armengol, vicepresident de la Fundació d'Escoles Parroquials de Barcelona, ressalta dos principis de la doctrina eclesial aplicables ara i aquí. "El reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles" i "la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, està per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política". Ibàñez i Armengol es manifesten així a Catalunya Religió. Aquesta web compta amb el suport d'una vintena llarga d'entitats vinculades l'Església.
Una altra aportació figura al blog In saecula saeculorum de La Vanguardia, Oriol Domingo titula un post: "L'Església vol diàleg i no l'ús d'armes". Escriu: "Els bisbes no poden callar sobre la violència ni la via armada. Uns polítics plantegen les relacions entre Catalunya, Espanya i Europa en un procés pacífic i democràtic. Altres apel·len a una hipotètica intervenció policial i militar (...). Sobre la resolució dels conflictes, la Pacem inTerris sosté que "les controvèrsies eventuals entre els pobles no han de ser resoltes recorrent a les armes, sinó mitjançant negociacions".
