Ho ha fet per un procediment més subtil, però igualment eficaç, que la suspensió de l'autonomia a través de l'article 155: la intervenció de les seves finances. Si no pots decidir en què et gastes els diners, no governes. L'operació és segurament molt profitosa en termes de campanya electoral, per a Rajoy, però, té alguns riscos. Un, que et carregues l'autogovern, però es manté l'estructura política i l'autonomia, que continua podent fer política. L'altre, que Rajoy renuncia a ser i a presentar-se com el defensor de l' statu quo, de deixar les coses tal com estaven. Fins ara, davant de l'exterior i davant dels catalans, Rajoy podia dir que ell era el defensor del que teníem, mentre que els sobiranistes s'ho volien carregar. A hores d'ara, el que teníem ja no té cap defensor operatiu. Ningú ja no defensa en la pràctica quedar-nos com estàvem. Els sobiranistes proposen un salt endavant, Rajoy aplica un salt cap enrere. I els qui a Catalunya eren partidaris de quedar-se quiets, de l' statu quo, del que em quedi com estic, ara hauran de triar. O algun salt endavant, amb tots els seus riscos, o un salt endarrere com el que ha fet Rajoy, amb tots els seus perjudicis. No al govern català, als catalans.