L'eurodiputat al Parlament Europeu, Raül Romeva, ha dit a un article que un dels trets comuns entre els casos d'independència és "l'existència d'una important massa crítica que defensa sense embuts l'exercici del dret a decidir (autodeterminació), i fins i tot la independència, sense ser, necessàriament, nacionalista".

"Allò que guanya adeptes no és el nacionalisme, sinó el sobiranisme --ha insistit Romeva--. Allò que mobilitza no és, necessàriament, el sentiment nacional, sinó el col·lapse democràtic i la necessitat de donar respostes, més enllà de banderes i himnes, a realitats concretes, socials i ambientals, mal resoltes o directament no resoltes".

A l'article Sobiranisme no nacionalista Romeva hi ha assegurat que de la mateixa manera "el fet que jo personalment no m'hi consideri, de nacionalista, no vol dir que trobi el terme necessàriament perniciós o pejoratiu" perquè "al llarg de la història hem pogut veure moltes menes de nacionalismes, alguns d'opressors i altres d'alliberadors, alguns d'inclusius i altres d'excloents, n'hi ha de dictatorials i de radicalment defensors de la democràcia com a principi decisori".

"No, de cap manera: no tots són iguals --ha sentenciat--. Així doncs, coincidiré més o menys amb una persona que se'n reclami depenent de qui sigui, com utilitzi el terme i en quin context ho faci. Tot i així, és evident que molts sectors experimenten reticències a l'hora de compartir espais i discurs amb entorns nacionalistes".