"Queda per veure si, en col·locar-lo com a cap de cartell, Mariano Rajoy està llançant un missatge postelectoral, premia gairebé sis lustres de lleialtat o vol retre homenatge a la resiliència política".
L'historiador i professor de la UAB, Joan B. Culla, ha fet un perfil del polític Jorge Fernández, el qual ha estat col·locat per Rajoy com a cap de llista a Catalunya. A l'article Resistir és vèncer, Culla ha dit que Fernández va ser regidor de Barcelona "als pocs mesos de militància", i que l'any 1983 va assolir la presidència provincial d'AP, un lloc des del qual "exerciria com a home fort del partit a Catalunya a l'ombra de líders fugaços, fins a convertir-se ell mateix en president regional de la formació durant tres anys, entre 1987 i 1991".
"Dues dècades després d'aquesta última data ─ha continuat l'historiador─, quan els seus companys de llavors han caigut en l'oblit o estan en la jubilació política forçosa, el nostre home és l'indiscutit cap de llista del PPC per a les crucials eleccions del pròxim 20-N". L'autor de l'article, però, ha destacat que el més admirable de la trajectòria política de Jorge Fernández a AP-PP "no és la seva durada de gairebé tres decennis, sinó la capacitat de resistència exhibida al llarg de tot aquest temps".
Queda per veure si, en col·locar Jorge Fernández com a cap de cartell a Catalunya, Mariano Rajoy està llançant un missatge postelectoral
"Mantenir-se a la superfície sota els lideratges de Fraga ─ha recordat Joan B. Culla─, de l'insuls Hernández Mancha, de l'adust i implacable Aznar i del lliscadís Rajoy, trampejant els canvis d'humor de cada un d'ells i les seves zigzaguejants apostes tàctiques respecte a Catalunya. Doncs bé, [...] el bo de Jorge ha sabut adaptar-se a tot: a exercir el comandament orgànic i a perdre'l per un caprici d'Aznar; a esquivar els fitxatges estel·lars i els girs catalanistes; a agradar els de l'oposició i el poder central".
Joan B. Culla ha conclòs que Jorge Fernández "no ha pretès mai ser un ideòleg ni un doctrinari" però que al llarg de 28 anys de militància el polític "ha estat més sensible a la realitat que alguns dels seus coreligionaris autòctons": "Prou com per abraçar un catalanisme ben entès que admet que el català sigui la primera llengua a les aules escolars, i considera antinatural la impossibilitat de veure TV-3 a València".
"Queda per veure si, en col·locar-lo com a cap de cartell a Catalunya, Mariano Rajoy està llançant un missatge postelectoral, està premiant gairebé sis lustres de lleialtat a unes sigles o simplement vol retre homenatge a la resiliència política" ha dit.
