Diverses personalitats de Catalunya, Galícia i d'Euskal Herria han denunciat, a un article conjunt, que la campanya BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) "promou accions de tot tipus contra productes, actes o professionals de procedència israeliana".
Els autors d'aquest article (Pilar Rahola, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Argelaguet, Ignasi Carnicer, Jaume Renyer, Alfons López-Tena, Toni Florido, Mila Miró, Jaume Nogueroles, Iñaki Anasagasti, Jon Inarritu, Xabier Kintana, Jurgi Kintana, Mikel Itoiz, Iñaki Akerreta, Filipe Duluc, Xoán Bernárdez Vilar, Carlos Penela, Natalia Costas Alonso, Manuel Feáns, Paco Lores Santacecilia, Cesar Pazos i Pedro Gómez-Valdés) han criticat aquesta campanya perquè "pretén ser un instrument de pressió sobre el govern israelià perquè canviï la seva política respecte als territoris palestins".
D'aquesta manera, els sotasignants de l'article publicat a El Punt han dit que la campanya BDS "no afavoreix de cap manera" la finalitat de pressió al govern israelià i han assegurat que "és utilitzada per cometre actes discriminatoris contra ciutadans israelians que revifen l'odi contra els jueus en general". Com a solució al conflicte judeo-palestí, els autors asseguren que s'ha de crear un Estat palestí "viable (previst en la resolució de les Nacions Unides de 1947 dividint la Palestina britànica en dos estats un de jueu i un altre d'àrab)" que comporti "el reconeixement d'Israel per part dels estats àrabs; però per això considerem que el diàleg i la negociació són els instruments que hem de promoure entre les parts implicades".
Els autors de l'article Contra el boicot a Israel i als seus ciutadans han denunciat que la campanya és equiparable amb el "règim d'apartheid" de l'antiga Sud-àfrica i han denunciat que és una "irresponsabilitat" que "s'intenti importar a les nostres societats un conflicte extern i que s'interioritzi l'estigmatització dels ciutadans israelians i jueus en general que conviuen a les nostres societats".