Barcelona ·
Francesc-Marc Álvaro reflexionar sobre què cal fer a partir d'ara a Catalunya després de l'aposta del nou Estatut. El periodista assegura, en un article publicat a la revista Serra d'Or,
que la fatiga que ha generat l'aposta del nou Estatut ha estat "més gran entre aquella part de la societat que se sent altament compromesa amb les premisses catalanistes"; l'altra part de la societat catalana "no s'ha cansat gens ni mica, només li ha arribat el rumor llunyà d'un debat que ni li va ni li ve". Álvaro creu que "l'aposta de l'Estatut ha conduït fins a una via morta el projecte autonomista i ha posat en evidència la precarietat dels pactes de la transició política". Creu que l'Estat espanyol no només vol recuperar poder, "també pretén posar fi a un problema que s'ha convertit en el gran llast d'un projecte de vertebració que feia segles que esperava la concreció efectiva". Segons el periodista, "l'anomalia catalana ha esdevingut un focus de toxicitat que cal netejar amb urgència". I és que amb els ulls a Madrid, "l'Estatut ha estat una inflamació i el TC ha decidit operar el mal sense anestèsia i aplicant cirurgia de guerra".
Álvaro creu que presenciem un xoc històric de legitimitats: "el vot de poble de Catalunya val menys que zero al costat del criteri polític de deu magistrats". Assegura que el missatge del TC i dels dos grans partits espanyols és més clar que no sembla: "Catalunya és una comunitat autònoma més". En aquest sentit, assegura que a la vista hi ha dos projectes: "l'Espanya realitzada a cop de sentència o una Catalunya que aspira a tenir Estat propi". Segons el periodista, "aquesta confrontació de projectes antagònica esclareix el tauler on ens movem".
Álvaro adverteix que "només es fa bona política si es disposa d'energies renovades". En aquest sentit es pregunta: "Tenim, els catalans, prou energies com a societat per analitzar la complexitat del nou quadre col·lectiu i per a formular iniciatives d'ordre estratègic que siguin mobilitzadores i alhora positivament assolibles?". Creu que les elits polítiques, econòmiques i socials no transmeten energia, més aviat "comuniquen desconcert i el desconcert fabricació desconfiança i la desconfiança ens aboca al pessimisme". El periodista creu que "una part de la societat catalana sembla que està còmoda dins d'allò que dicta Madrid, mentre que una altra part, la més activa, ha començat a desconnectar mentalment i no té por d'imaginar un futur en què les coses de Catalunya només les decideixin els catalans". Assegura que "les energies són, potser més importants que els projectes i si una col·lectivitat humana se sent amb forces per a convocar el futur, el projecte acaba prenent cos". També creu que "la unitat dels catalans exigeix moltes energies i ben canalitzades" i adverteix que "la unitat no serà real ni eficaç sense aquesta capacitat de sumar energies". Álvaro finalitza l'article preguntant-se el següent: "tenim o no tenim els catalans d'avui prou energies per a escapar d'un mal relat?". Ell creu que "la nostra acció o la nostra inacció seran la resposta".
