Barcelona · Josep M. Terricabras s'ha referit al model de gestió dels aeroports a un article a El Periódico, i ha informat que "fa mesos i anys que Espanya busca un model per gestionar els seus aeroports"." La veritat -ha continuat el catedràtic de filosofia- és que s'ho pren amb calma, perquè tots els països avançats del món ja ho han aclarit fa temps". Terricabras ha indicat que el model espanyol sobre la gestió aeroportuària "de moment, introdueix conceptes curiosos [...]: parla d'aeroports singulars i d'aeroports d'interès general. Jo em pensava que tots els aeroports eren d'interès general". " Es veu que no -ha continuat Terricabras-. Si un aeroport és o no és singular, ho decidirà el Govern. Si és o no és d'interès general, també".

L'autor de l'article ha afirmat que, segons l'Estat central, El Prat "no podrà ser un aeroport normal. [...] Se'l farà singular, d'interès general, per poder-lo controlar, vigilar i gestionar a distància" i ha posat l'accent en les demandes dels empresaris catalans: "No em sembla que sigui això el que reclamaven els empresaris i la societat catalana quan exigien que finalment s'alliberés la gestió de l'aeroport de Barcelona, per poder-lo potenciar i explotar bé". En aquest sentit, el catedràtic ha corroborat que Espanya "continua essent diferent, vol inventar coses i marcar singularitats" perquè, segons l'autor, és "obvi" que en tot plegat hi ha "un rerefons polític" i "un dels punts més greus d'aquest rerefons és que la societat que controlarà l'aeroport del Prat tindrà un consell d'administració amb majoria de l'Estat".

La única conclusió possible que n'extreu l'autor de l'article és que la Generalitat, en la gestió del Prat, "no és l'Estat a Catalunya, sinó que és com una cambra de comerç" i per això, "l'Espanya unitària i desconfiada queda, aquí, en evidència": "Això de les comunitats autònomes és un destorb de mal pair. L'Estat és l'Estat i la Generalitat no en participa. Així s'entenen els problemes amb l'Estatut i els recels constants".