En un article a l'Ara Toni Soler afirma que tot i que Carles Puigdemont "té tot el dret a deixar la primera línia (sobretot quan va assumir la presidència de forma poc ortodoxa i apressada" creu que aquest
"s'ha equivocat anunciant el seu adeu amb un any d'antelació, quan s'acosten mesos d'incerteses i quan el seu partit s'enfronta a una evident crisi de lideratge".
Ja que afirma Soler que "El Procés necessita que l'antic món de CDC es revifi i refermi la seva aposta sobiranista; sense Puigdemont, tot això és una mica més complicat. La part positiva és que tenim de president una persona que no té cap interès personal per jugar amb el calendari: és aquí per complir un mandat i, ho aconsegueixi o no, cap altre condicionant el podrà despistar".
Per Soler, a més a més, "El Procés sobiranista ha canviat el tauler de joc i, mentre no triomfi o s'estavelli, hi haurà poca promiscuïtat entre votants unionistes i independentistes. Les enquestes recents confirmen que ERC està pujant sobretot a base de concentrar el vot sobiranista. El bloc del sí no s'eixampla, sinó que es recompon. Així ens podem trobar que exvotants de la CUP i de CiU coincideixin donant suport a Junqueras. Cal preguntar-se com afectarà això la definició ideològica d'ERC".
Així, ens diu "Els baròmetres situen els comuns i ERC al capdamunt del rànquing electoral. Per obra i gràcia del Procés, dues formacions que són ideològicament veïnes esdevenen alternatives, cosa que els portarà a marcar distàncies. Això pot fer que, de forma conscient o bé per inèrcia, ERC tendeixi a atreure el vot sobiranista de tot signe, amb un toc esquerrà prou difús per no incomodar els antics votants de CiU (atenció a les picades d'ullet entre ERC i els Demòcrates d'Antoni Castellà). El model a seguir seria el del Partit Nacional Escocès -un catch-all party amb credencials de centreesquerra-. ¿Anem cap a un Junts pel Sí liderat per Junqueras? Cal saber si el veterà partit de Macià i Companys pot acaparar aquest espai sense perdre identitat i sense esmicolar-se pels extrems".
I conclou preguntant-se "Però la qüestió principal és què farà aquesta nova força central del sobiranisme si la principal raó de la seva existència -la independència de Catalunya- no es desencalla en aquest apassionant 2017".
