El professor Jaume López ha assegurat a un article que la impossibilitat d'aconseguir que totes les etiquetes dels productes que es venen a Catalunya com a mínim estiguin en català, que la immersió lingüística a les escoles no sigui qüestionada o que qualsevol ciutadà es pugui dirigir en català a un jutge i l'entengui són alguns dels motius pels quals ha crescut l'independentisme.

A l'article El debat de la llengua en tres dimensions López hi ha dit que "la immensa majoria" de la societat catalana el que vol és "aconseguir el que no ens ha estat possible en aquest estat espanyol". "Simplement. I que això és, precisament, el que ha impulsat el creixement exponencial de l'independentisme: la impossibilitat d'encaix, molt més que la possibilitat d'un nou món rupturista" ha continuat.

En aquest sentit l'autor de l'article ha indicat que la situació lingüística actual a Catalunya es viu en tres dimensions: "La dimensió dels principis. Des d'aquest pla d'argumentació no es tenen en compte les conseqüències, només es busca la coherència dels arguments [...]. En aquest marc, es defensa la cooficialitat [...] però també s'argumenta que no es pot fer una llengua oficial sense que disposi d'un territori concret (com sí que passa amb el cas de l'aranès). L'oficialitat implica territorialitat i no presència demogràfica".

López ha esmentat una segona dimensió, la dels resultats. "[Aquesta] busca mostrar quina seria la conseqüència previsible de cadascuna de les decisions ─ha dit─. Des d'aquest pla s'argumenta que una cooficialitat institucionalitzaria un fals bilingüisme que empitjoraria la situació del català, la llengua feble [...].  No reconèixer la cooficialitat debilitaria la seva legitimació social. Reconèixer-lo, en canvi, és desactivar aquest problema potencial. Sociolingüistes i estrategs protagonitzen aquest tipus de reflexions".

Finalment Jaume López ha sentenciat la tercera dimensió: "Dimensió pragmàtica. [...] Són els arguments que se centren en el reconeixement de la realitat que tenim i com aconseguir que el màxim de gent es posi d'acord. Per avançar cal sumar. I aquestes veus recorden que hi ha un 50% de catalans que tenen com a llengua pròpia -és a dir, la seva llengua habitual- el castellà. Si el castellà no és oficial, perilla el seu suport al procés cap a l'estat propi. Part de l'oposició tradicional a l'independentisme d'aquests sectors ha sorgit del fet que per a molts s'associa la independència de Catalunya amb pèrdua dels seus drets lingüístics. Pujar-los al carro és garantir-los que no. Aquesta és la dimensió en què operen la immensa majoria dels polítics, acostumats a la negociació i al pacte, no a jutjar les bondats de l'argument. De fet, és la base de la democràcia, quan considerem que totes les posicions són en darrer terme comparables i guanya la que tingui més suports".