"Ara som davant d'una nova hegemonia. Hi ha qui arriba al sobiranisme com una evolució del seu nacionalisme".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha dit a un article que l'actual panorama polític sobiranista ve determinat pel pujolisme parcialment. A De què va morir el Cobi? Villatoro hi ha recordat que la Catalunya dels setanta comportava "una hegemonia gairebé sense esquerdes del progressisme", en bona part "recelós davant del fet nacional català. [...] Són els termes de la guerra freda dels vuitanta: cosmopolitisme contra nacionalisme, Barcelona contra Catalunya, esquerra contra dreta".
L'autor de l'article ha continuat explicant que en aquell llavors "alguns nacionalistes comencen a disputar l'hegemonia des d'un extrem del paisatge" i que lentament aquesta disputa es va "igualant i fins i tot tomba": "La certificació de la nova hegemonia del nacionalisme es produeix quan els governs tripartits tenen com a principal problema no haver llegit aquest canvi i legitimar-se en l'eix de les esquerres confrontades amb les dretes quan l'eix nacional articulava tant o més la política catalana".
Sobre aquesta transformació, Villatoro ha indicat que l'actual panorama comporta "una nova hegemonia" en la qual el sobiranisme és estès: "Hi ha qui arriba al sobiranisme com una evolució del seu nacionalisme. Hi ha qui hi arriba des del progressisme dels vuitanta, saltant-se l'etapa nacionalista: volem estat, encara que sigui català. Però la nova onada sobiranista no hauria estat possible sense el desplaçament de l'hegemonia des del Cobi fins al nacionalisme".
Finalment l'autor de l'article ha conclòs que "si ara oblidem el Cobi, la profunda (i en algunes coses molt valuosa) hegemonia del progressisme, estarem cometent dos errors" que són "infravalorar-lo" així com també infravalorar la "resposta intel·lectual modernitzadora del nacionalisme que va fer canviar aquella hegemonia". "Ara som on som perquè abans hi va haver tot això. [...] El Cobi va existir. El pujolisme no és el fre que va retardar l'esclat inevitable del sobiranisme. Una cosa i l'altra posen els fonaments per fer possible el present. Uns fonaments que no hi eren l'any vuitanta ni tan sols el 2004" ha sentenciat.
