En un artifcle al diari Ara l'historiador i periodista, Toni Soler, fa referència al mal que han fet al teixit cultural de les Illes i el País Valencià els succecius governs del PP i afirma al respecte "Comparteixo l'entusiasme dels que veuen com l'esfondrament del PP en tots dos territoris obre esperances de canvi i millora, de redreçament de la cultura pròpia, etc.
Però és inevitable preguntar-se: ¿és viable una societat on els dos principals grups sociopolítics són "aigua i oli"?"
I pel que fa a Catalunya afirma que no ens trobem en la mateixa situació perquè "a diferència dels casos valencià i balear, allò que representa el PP (i Ciutadans) no ha estat mai un projecte hegemònic. Perquè la cultura en llengua pròpia, pel motiu que sigui, ha resistit millor la persistent minorització" i gràcies a que "A Catalunya hi ha aigua i hi ha oli, hi ha intoleràncies i odis, però es troben als extrems del paisatge social. A la gran plana central hi ha molta pluralitat, territoris de diàleg i influències mútues".
Reflexiona també Soler "¿És possible al País Valencià i a les Illes la consolidació d'un espai central democràtic, nacional i integrador? i ell mateix assegura "Segur que sí".
I finalment ens alerta però que "diversos factors estan posant a prova la supervivència del carril central: la duresa de la crisi, la radicalització d'una part de la nova esquerra, la corrupció de llarg abast a CDC i l'auge de l'independentisme, que ha posat de cap per avall l'enfadós debat sobre la relació de Catalunya amb Espanya, i que ha propiciat la crescuda d'un espanyolisme disposat a tot (incloent-hi la fractura interna) per impedir l'exercici de l'autodeterminació" i que contra això "cal que els impermeables, els que són oli, no envaeixin -com ho fan les taques d'oli- el terreny de joc nacional i democràtic que amb tants esforços hem mantingut sa i estalvi, malgrat la complexitat i la magnitud dels reptes que hem d'enfrontar"
