El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha indicat a un article que quan Espanya oferia autonomia a principis del segle XIX, "ja feia tard, perquè aquesta ja no la reclamava ningú, perquè tothom s'havia fet ja independentista, no sols les poblacions indígenes, autòctones, sinó també els ciutadans europeus o fills d'europeus peninsulars que ja havien nascut a l'altra banda de l'Atlàntic".

A l'article Espanya sempre fa tard Carod hi ha dit que Espanya "no els havia deixat altra alternativa que no fos separar-se'n": "Entre continuar sent súbdits d'una corona llunyana, al servei de la cort madrilenya, o ciutadans de ple dret de les noves nacions naixents, esdevingudes estats sobirans, on era possible dissenyar un futur més il·lusionador per als que hi vivien, al marge dels seus orígens, la tria va ser fàcil".

L'autor de l'article ha recordat que un cop viscuda l'experiència nacional de la independència, "no tan sols ningú no n'ha demanat mai el reingrés, el retorn a l'Espanya originària i a la seva monarquia hereditària, sinó que, per més reunions, trobades i cumbres iberoamericanas que s'organitzin, any rere any, quan convé seguen cadenes i la Nueva Extremadura d'ahir, avui Xile, no s'està d'eliminar la madre patria, sense manies, per un contundent 2-0 als campionats mundials de futbol".

"Això sí, al seu himne nacional canten que ya es hermano el que ayer invasor. I a l'Argentina,Libertad, libertad, libertad! Oíd el ruido de rotas cadenas, ved en trono a la noble igualdad! I a l'Uruguai, Orientales, la patria o la tumba. Libertad o con gloria morir. Mentre que, a Panamà,Es preciso cubrir con un velo/del pasado el calvario y la cruz, a l'Equador Indignados tus hijos del yugo/que te impuso la ibérica audacia!, a Guatemala ni hay cobardes que laman el yugo, ni tiranos que escupan tu faz, al Perú, Largo tiempo el peruano oprimido/la ominosa cadena arrastró, mentre els dominicans entonen que Ningún pueblo merece ser libre/si es esclavo, indolente y servil i, al Paraguai, A los pueblos de América, infausto,/tres centurias un cetro oprimió;/ mas un día, soberbia surgiendo:/!Basta!, dijo, y el cetro rompio. Doncs, això. No sé si m'explico..." ha conclòs.