
"En el cas d'Iglesias i Monedero, la ruptura ha estat explícita i radiada en directe. Però en la majoria d'altres partits, existeix de manera poc o molt soterrada".
El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha dit que "si bé és cert que la relació entre pensament i acció, entre intel·lectual i polític, és inevitablement tensa, és aquesta mateixa dialèctica la que garanteix el compromís d'Iglesias i l'autocrítica de Monedero".
A l'article Nova política, vells intel·lectuals Cardús hi ha dit: "Sostinc que és una molt mala notícia que aquesta tensió no se sàpiga buscar i mantenir. En el cas d'Iglesias i Monedero, la ruptura ha estat explícita i radiada en directe. Però en la majoria d'altres partits, existeix de manera poc o molt soterrada".
"La crítica d'una acció política --ha continuat-- envia els intel·lectual a les llistes negres, amb la mateixa celeritat que una aprovació els converteix en propagandistes sense haver-s'ho proposat".
"La ruptura de la tensió entre Iglesias i Monedero, doncs, és símptoma de la reculada de Podem cap a la vella política. Un lloc del qual, els que ja hi són, tampoc no donen senyals de saber-ne o voler-ne sortir" ha conclòs.